Comunicat adel CSOA "La Colomera" davant la sentència del judici contra els usos socials d’un edifici abandonat

Diuen que la justícia és lenta però en el cas del Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera veiem que això no és ben be cert.

Entre el 21 de desembre de 2007 i el 10 de març d’enguany, 80 dies "justos", hem assistit a una classe intensiva de dret en la qual hem conegut, en carn pròpia, bona part dels elements d’un procés. Des de la denúncia fins la sentencia, passant pels tràmits per aconseguir advocat o el mateix judici.

80 dies. Menys que els que necessitava l’edifici, atès el seu estat d’abandonament, per poder realitzar una funció social. Més que els que ha necessitat la gent de La Colomera, un cop netes i endreçades algunes dependències de la casa, per engegar tot un ventall de tallers i activitats (història de la filosofia, fotografia, malabars, contrainformatiu, tècniques pictòriques, projeccions, assemblees de
diferents col•lectius...)

El judici es va realitzar a porta tancada, amb els encausats, a manera
de convidats de pedra, sense poder obrir la boca, veient com no
s’acceptaven ni les proves, ni els peritatges, ni els testimonis
proposats per la defensa.

La sentència es basa en un visió del dret que prima la legalitat per
sobre la justícia -que fa prevaler el dret a la propietat (fonamentat en
una factura de 120,00 EUR) per davant el dret a un habitatge digne i als
seus usos socials- per concloure que s’està ocupant indegudament una
propietat i que s’ha de desallotjar el 4 d’abril. Aquesta "justícia"
considera, en aquest cas, que tenen més drets els coloms que han viscut
i han mort a l’edifici o els cucs dels aliments que va deixar la darrera
llogatera desnonada l’estiu del 2006 (aliments que el "cuidadós"
propietari no es va molestar en retirar), que les persones que han
volgut donar-li un ús social o les que en podrien gaudir.

Poden estar tranquils els defensors de la propietat. La legalitat els
empara!

Malgrat tot, nosaltres continuarem alliberant les nostres ments i nous
espais, si escau, en defensa d’una societat en la que importin més les
persones que la propietat, en la que tothom pugui gaudir d’un habitatge
digne i d’espais en els quals coincidir amb altres persones interessades
en el seu creixement personal i col•lectiu i en la que el delicte sigui
tenir cases mortes enlloc de plenes de vida i alegria.

Podreu desallotjar els nostres espais, però no desallotjareu les nostres
ments!

Tarragona, març de 2008