Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Pardo Bazán, l’absolutisme i alguna idea de la guerra

Martes.2 de julio de 2019 84 visitas Sin comentarios
Jesús Eduard Alonso. #TITRE

A propòsit de
"Emilia PARDO BAZÁN. Teoría del sistema absoluto". Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2016. Edición y estudio introductorio de Jesús Millán.

El món intel·lectual europeu i espanyol del final del segle XIX era certament viu i interessant. Per aquella època convivien i es relacionaven entre elles figures tan significatives com Pérez Galdós i Leopoldo Alas o, més prop del meu univers, Pi i Margall o Blasco Ibáñez.

Per iniciativa de dos professors del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, fa un trienni es van rescatar per al públic uns manuscrits inèdits d’Emília Pardo Bazán qui, després de visitar el candidat exiliat carlí al tron d’Espanya, Carles VII, a Venécia, semblava voler justificar ideològicament els seus plantejaments polítics d’un poder absolut, en línia amb els vents ferris que bufaven des de Berlín.

El llibre porta una utilíssima introducció a càrrec del seu editor, Jesús Millan, que contextualitza ben bé l’escrit (no del tot enllestit) de Pardo Bazán. Per a la meua mirada, parcial, una de les qüestions que m’hi ha cridat l’atenció ha estat la seua referència a Rúsia i Suècia, que, sent refractàries a la veu dels seus poetes, necesitan que la férrea mano de un conquistador las talle y forme a hachazos.

El cas, però, és que aquestes dues potències bàltiques han evolucionat en sentits bastant diferents. Malgrat una industrialització tardana, la llei d’accés als documents públics, pionera, de 1766, semblava marcar un camí ben diferent per a Suècia i, més tard, en eix mateix fi del segle XIX, evolucionava cap a una democràcia parlamentària, pujava la socialdemocràcia i es frenava la revolució de 1917. Ço és, front a les temptacions autoritàries i/o revolucionàries, emprenia un altre tomb històric.

Suècia es mantenia també neutral en la II Guerra Mundial i ha esdevingut amb el temps un model de benestar i de convivència pacífica. Potser això no siga etern (res no és etern), però ve a manifestar com a viables una part de les utopies pacifistes des d’un punt de partida clarament bel·licista. No oblidem que Suècia era la gran potència que dominava totes les vores del Bàltic, allà pel segles XVII i XVIII.

D’altra banda, els plantejaments d’Emília sobre la guerra semblen un tant pelegrins. Afirma que Kant es contradiu en dir que el ciutadà deu consentir la guerra mitjançant els seus delegats... Per contra, pretén separar la guerra de la societat i de la història tot definint-la com una situació anormal, violenta, morbosa, que no debería producirse lógicamente, pero que la fuerza superior de la necesidad determina. La consequència és que cal un poder fort per afrontar aqueixa situació sense condicionants populars.

Tot amb tot, al meu entendre, allò cert és que tenim les vies expedites. El futur no està tancat. Malgrat tots els malgrats, som lliures per remar en el sentit que ho ha fet Suècia o per conduir la nostra societat cap a la intransigencia, l’odi i el col·lapse guerrer.

https://jesuseduard.blogspot.com/20...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.