"Fa més de dos mesos que la sèquia major d’Elx no porta ni una gota d’aigua" - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

"Fa més de dos mesos que la sèquia major d’Elx no porta ni una gota d’aigua"

Lunes.29 de noviembre de 2010 336 visitas Sin comentarios
"Allò que fa cent anys hauria estat un gran desastre per a la ciutat, ara, en canvi, és un esdeveniment molt menor que passa totalment desapercebut per a la població." #TITRE

Correo Tortuga

Amigues i amics:

Fa més de dos mesos que la sèquia major d’Elx no porta ni una gota d’aigua. Quan hom, a la Troneta de partir l’aigua, durant les sessions publiques de venta, demana pels motius d’aquesta carència la resposta sempre repetida és que fa més de dos mesos que es trobà un trencament de la caixa de la sèquia pels voltants de la cua del pantà, a conseqüència de la qual la Junta Directiva de la Comunitat de Propietaris decidí llençar l’aigua de reg a la rambla, fins que no es facen les reparacions pertinents.

És curiós: allò que fa cent anys hauria estat un gran desastre per a la
ciutat (ja que, a més de no poder-se regar el camp i d’assecar-se, per tant, l’arbrat i les collites, ni els molins de gra ni les almàsseres ni cap
indústria haurien pogut treballar; les collites de dàtils i de magranes
haurien minvat greument; la neteja domèstica no s’hauria pogut fer; ni la carnisseria ni la pescateria de la vila haurien pogut netejar i vendre els aliments etc.) ara, en canvi, és un esdeveniment molt menor que passa totalment desapercebut per a la población i que no inquieta gairebé ningú
gens ni mica. Ni tan sols la significativa pèrdua visual que aquesta
carència d’aigua comporta per a un dels llocs més bonics i més turístics
d’Elx,
el Parc Municipal, per on la sèquia major travessa integrada en el jardí
d’una
forma ben interessant, en forma de fil continu d’aigua, sembla haver mogut
l’Ajuntament,
que jo sàpiga, a prendre mesures de reparació ni ha impulsat, que jo sàpiga, cap periodista a donar la notícia, encara que fos en lletra petita.

Dos mesos sense que vinga aigua per la Sèquia Major vol dir que fa dos mesos que no es poden regar els horts de palmeres que encara utilitzen per al reg
aquesta aigua del Vinalopó (clar que la majoria dels horts afectats són de
propietat municipal i l’estat d’aquests horts és ja tant i tant degradat que a penes si es veurà empitjorat per aquesta mancança); vol dir, dos mesos que

l’obra de la fàbrica de la sèquia pateix un enrunament més intens i més
accelerat i una acumulació major de brutícia i de runa de tot tipus que
quan, com un grandiós prodigi, hi corria l’aigua -una brutícia aquesta que a l’altura dels partidors de Cunyera i de Saoní, al sud de la ciutat, on
desemboquen els desaigües urbans que encara fan servir la sèquia com
abocador, esdevé una agressió a la sanitat i a la higiene publiques, amb una pudentina insuportable de clavegueram que patim tots els que hi passem-; vol dir, dos mesos sense que passe l’aigua ni pel molí del Real i la suggerent
cascada ornamental que s’hi féu els anys seixanta, ni pels emblemàtics,
encara que reconstruïts i falsos, "xorrets del parc", ni per l’estany dels
ànecs, ni per l’hort de Baix: llocs tots aquests dels més bonics dels
jardins d’Elx, com ja hem dit adès; vol dir, dos mesos sense que es puga
mostrar als viatgers curiosos i als estudiosos interesats l’antic sistema
del reg d’Elx al al pontet del Rei o al partidor de Candalix, uns dels llocs encara un poc ben conservats del sistema d’obres hidràuliques d’Elx, encara
que el lloc de Candalix ja patí l’estiu passat una desafortunada obra de
modernització i de falsificació, tremendament agressiva i mentidera, que,
per fortuna, i gairebé com un milacre, es va poder tornar arrere.

Al davant d’aquest estat de coses, preocupats per la situación del reg
històric d’Elx, dues vegades mil.lenari i encara en ús fins ara -però
subjecte a una degradació que cap declaració patrimonial ha vingut a
alleugerar gens ni mica- un grup de gent d’Elx ("amadors de la ciutat, amics fidels del Cèsar, ciutadans lliures, de lliure antic llinatge, amants dels
versos i els crepuscles del Tíber, de les files de palmes, de la llengua
llatina", si em permeteu la autocita) hem pensat que fóra convenient fer un
visita col•lectiva a la Sèquia Major, fins allà on ens arriben les forces,
per tal d’avaluar en colla la magnitud del desastre i ser-ne testimonis
col•lectivament. Val a dir, que sentim que la Sèquia Major té necessitat que anem a veure-la i que ella ens hauria de veure també. Així, doncs, el proper diumenge 28 de noviembre, a les 8 h. del matí hem quedat a l’entrada de
l’hort
de baix per a fer una excursió a peu aigües amunt, fins allà on pogam
arribar, una caminada que s’anuncia llarga i pesada (ja sabeu les
precaucions que s’aconsella prendre, calcer adequat, aigua en abundancia,
provisions de xocolata i d’altres aliments), però al llarg de la qual podem
trobar el que encara resta viu de la sèquia, el que ja s’ha perdut
irremissiblement i allò que la dessídia fa perdre cada dia que passa. Us
escric, doncs, per a fer-vos partíceps d’aquestes inquietuds i per a
convidar-vos a la visita. Com és natural, podeu avisar qui us semble bé.

Salut i amistat

Gaspar Jaén i Urbán

la meua obra escrita es pot consultar en:
http://www.ua.es/personal/gaspar.ja...