"Em sento satisfet per haver fet col·lectiva una acció que en principi podria semblar personal" - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

"Em sento satisfet per haver fet col·lectiva una acció que en principi podria semblar personal"

Miércoles.1ro de marzo de 2017 243 visitas Sin comentarios
Vicent Soriano, condemnat per negar-se a presidir una mesa electoral. #TITRE

Condemnat per negar-se a presidir una mesa electoral a Albaida

Un jutjat d’Alzira imposa una pena-multa de 900 euros a un veí d’Albaida per negar-se a presidir una mesa electoral en les eleccions municipals i autonòmiques del 2015

directa.cat

Antoni Silva

Una sensació "agredolça" barrejada amb una altra d’"alleujament" és el que ha sentit Vicent Soriano després de comparèixer el 24 de febrer en el jutjat penal núm. 15 de València (amb seu a Alzira). Hi va assistir acusat d’un delicte electoral, després de negar-se "per motius ideològics" a formar part d’una mesa electoral en un col·legi d’Albaida (Vall d’Albaida), en les eleccions municipals i autonòmiques del 2015. Vicent haurà de pagar 900 euros, com podem llegir en la sentència, en ser condemnat a una pena de sis mesos de multa amb quota diària de 5 euros, després de pactar amb la fiscalia moments abans de la celebració del judici. D’aquesta manera es tanca un procés iniciat per la Junta Electoral de Zona, durant el qual el ministeri fiscal sol·licitava una pena-multa de fins a 8.100 euros.

Moltes han estat les sensacions viscudes per Soriano des de la seva determinació d’optar per l’objecció electoral en ser requerit per presidir una taula ara fa 21 mesos. Ens descriu la "inquietud", amb la qual ha hagut de conviure durant tot aquest temps. Va ser detingut per la Guàrdia Civil l’endemà dels comicis, en una acció que el seu advocat interpretava com a "il·legal" en declaracions per a la Directa el passat mes d’octubre. Des de llavors, "la meva única tranquil·litat era la d’una pena segura", afirma. D’altra banda, mostra la satisfacció d’haver sentit el suport d’un gran nombre de persones i col·lectius socials, "sobretot dels pobles de la Vall d’Albaida i uns altres de les Comarques Centrals del País valencià, que han realitzat nombrosos actes solidaris".

"He volgut viure-ho com una oportunitat per qüestionar al ’sistema’ i generar un debat", es reitera Soriano. En aquest sentit, ha percebut la indignació de persones a qui "els costava entendre com poden actuar amb tal repressió contra mi, per una qüestió ètica i de consciència, mentre queden impunes molts dels causants de casos de corrupció política que ens han portat a l’actual situació social, econòmica i laboral". És per això que "malgrat la incertesa viscuda durant més d’any i mig, em sento satisfet per haver fet col·lectiva una acció que en principi podria semblar personal", conclou.

22 anys de repressió a l’objecció electoral

Aquest no és el primer cas d’objecció electoral al País valencià. Al juny de l’any passat, un jutjat penal d’Elx (Baix Vinalopó) va condemnar a Adrián Vaíllo –del Grup Antimilitarista Tortuga– a pagar 360 euros, després que la fiscalia li requerís el pagament de 2.400 euros per la seva negativa a ser primer vocal en les eleccions generals del 2011. El moviment de la desobediència a les lleis electorals no és nou tampoc. En 1995, la membre de la "Plataforma Des-cens electoral" Edurne Goñi va ser jutjada en Pamplona, en negar-se també per "motius ideològics" a ser suplent en les eleccions generals de 1993.

Des de llavors i en cada plebiscit s’han anat donant casos d’objecció en tot l’Estat espanyol. En les últimes eleccions generals sis persones van fer pública aquest tipus de desobediència, però és a partir del 2011, durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, quan es modifica la llei electoral i aquesta acció de desobediència civil passa a ser considerada delicte electoral, podent comportar penes de presó. En les últimes eleccions a la Xunta de Galícia, la Junta Electoral de Zona va acceptar l’"abstenció ideològica" d’Amparo Rodríguez, eximint-la de l’obligació de suplir al primer vocal de taula en O Barco de Valdeorras (Ourense), cas que ha suposat un precedent legal que reconeix com a "causa justificada" la qüestió de consciència per no acudir a una mesa electoral.