Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Els forats negres de la violència institucional a Catalunya

Sábado.10 de agosto de 2019 638 visitas Sin comentarios
La Directa. #TITRE

Maties Lorente

115 persones. Són les que va atendre durant el 2018 el Servei d’Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) del Centre per la defensa dels drets humans Irídia. El servei, que es va posar en marxa el 2016, “ofereix assistència jurídica i psicosocial gratuïta a les persones que pateixen situacions de violència institucional en el marc del sistema penal català”, segons expliquen en l’informe que s’ha presentat avui al Col·legi de Periodistes de Barcelona i que recull les principals actuacions portades a terme el 2018. L’any passat es van atendre més del doble de persones que l’any 2017, “un fet que es pot explicar per dos factors: molta més gent ha tingut coneixement d’aquest servei i d’altra banda, té una implicació directa amb la repressió de la protesta que es va donar després de l’1 d’octubre del 2017”, explicat Andrés Garcia Berrio, advocat de l’entitat.

Segons expliquen des de l’entitat, dels 115 casos atesos, 80 es van produir en un “context de protesta”, divuit a l’espai públic, tretze casos en “context de privació de llibertat (presó i CIE)”, un en “context de revictimització davant la denúncia de violència masclista” i tres casos d’altres àmbits, “principalment en contextos de desallotjaments i comissaria”. D’aquests 115 casos -més del doble que l’any anterior- , Irídia va assumir la representació lletrada de dotze, que se sumen als 28 processos que ja s’havien obert durant anys anteriors i que estan molt vinculats a la denúncia de l’actuació de la Policia Nacional espanyola durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Barcelona. “Concretament el servei representa i acompanya 12 casos representatius corresponents a sis escoles de Barcelona: l’Escola Mediterrània, l’IES Pau Claris, el CEIP Els Horts, l’Escola de la Prosperitat, l’Escola Ramon Llull i l’Escola Àgora”, expliquen al document. Un dels casos més mediàtics que acompanyen des del SAIDAVI és el de Roger Español, qui va perdre un ull després de rebre l’impacte d’una bala de goma quan es trobava a l’Escola Ramon Llull.

Segons que s’explica des d’Iridia, dels 115 casos atesos, 80 es van produir en un “context de protesta”, divuit a l’espai públic, tretze casos en “context de privació de llibertat (presó i CIE)”, un en “context de revictimització davant la denúncia de violència masclista” i tres casos d’altres àmbits com “contextos de desallotjaments i comissaria”

Durant el 2018, però, les actuacions del servei d’Irídia es van centrar en les vulneracions de drets que es van produir en contexts de protesta, a l’espai públic, als CIE i a les presons, a més de fer acompanyament psicosocial dels casos. Per Garcia Berrio, “hi ha tres forats negres que destaquen: el règim d’aïllament de les presons, l’opacitat i manca d’investigació de les denúncies als CIE i la manca d’identificació de policies en contextos d’ordre públic”.

En contextos de protesta, l’actuació del SAIDAVI durant el 2018 es va centrar en la denúncia de la manca de sistemes d’identificació dels agents antiavalots de la Brigada Mòbil i l’ARRO dels Mossos d’Esquadra i de la UIP de la Policia Nacional espanyola. Per a Irídia, “resulta necessari que els agents policials antiavalots puguin ser identificats de manera fàcil i amb una numeració visible i clara que estigui tant a la part posterior del tronc com a la part frontal del tronc i del casc”. Aquesta mesura “permetria individualitzar els autors de conductes irregulars amb molta més facilitat i, per tant, depurar responsabilitats”.

L’ús de les porres per part dels cossos policials durant mobilitzacions també ha estat objecte de seguiment per part del SAIDAVI. Segons les seves dades, durant el 2018 “es van registrar catorze casos en què les lesions havien estat produïdes al cap per cops amb els bastons policials, movent el bastó policial amb una trajectòria vertical”, una pràctica contrària al que recullen els protocols policials.

Segons les dades de l’informe, durant el 2018 “es van registrar catorze casos en què les lesions havien estat produïdes al cap per cops amb els bastons policials, movent el bastó policial amb una trajectòria vertical”, una pràctica contrària al que recullen els protocols policials

El servei d’Irídia també ha fet seguiment de les vulneracions del dret a la informació durant manifestacions. Segons les dades recollides pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, entre el 2017 i el 2018, 55 periodistes, fotoperiodistes o mitjans de comunicació van ser agredits, amenaçats o intimidats mentre duien a terme la seva tasca professional a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Un dels casos acompanyat pel SAIDAVI va ser el del fotoperiodista de la Directa Victor Serri, a qui un cop de porra d’un mosso d’esquadra va trencar un dit mentre es trobava cobrint la mobilització del Holy festival convocada per Arran el passat 28 de setembre. Tot i que la querella va ser arxivada, des del centre per la defensa dels drets humans han presentat “un recurs contra la interlocutòria d’arxiu, que actualment es troba pendent de resoldre”.

Els projectils de foam i les bales de goma també han estat objecte de seguiment per part d’Irídia. Tot i que els Mossos d’Esquadra no poden fer servir les bales de goma des de l’any 2013, aquestes van ser substituïdes per projectil de foam. Segons l’informe, l’any 2018 es van registrar quatre persones ferides per l’impacte d’aquests projectils. Un d’ells és un veí de Barcelona a qui un projectil va trencar la ròtula del genoll durant la commemoració de l’1 d’octubre, l’any 2018. Un altre home va perdre un testicle a conseqüència d’aquests projectils durant les protestes per la celebració del consell espanyol de ministres el passat 21 de desembre. En el cas de les bales de goma, tot i estar prohibides a Catalunya, continuen sent emprades a l’Estat espanyol, un fet que ha motivat la sol·licitud de prohibició al Cos Nacional de Policia per part de nombroses entitats, però que ha obtingut la negativa de la Direcció General de Policia.

Del Centre d’Internament d’Estrangers, des d’Irídia qüestionen les vulneracions de drets que es produeixen al seu interior, com les “dues situacions greus de maltractament a persones internes al CIE de Barcelona per part dels agents del Cos Nacional de la Policia”

Els CIE i les presons també han estat en el punt de mira del SAIDAVI durant el 2018. Del Centre d’Internament d’Estrangers, des d’Irídia qüestionen les vulneracions de drets que es produeixen al seu interior, com les “dues situacions greus de maltractament a persones internes al CIE de Barcelona per part dels agents del Cos Nacional de la Policia”. D’altra banda, a l’informe es denuncia la manca d’investigació per part dels jutjats: “una de les qüestions que s’ha detectat des del Servei és la manca de voluntat per part d’alguns Jutjats d’Instrucció d’adoptar les mesures necessàries per a investigar els fets, així com d’assegurar la preservació de les proves”, afirmen.

Pel que fa a les presons, des del SAIDAVI d’Irídia assenyalen els Departaments Especials de Règim Tancat, el règim d’aïllament dels centres penitenciaris catalans, especialment pel que fa a les morts que s’han produït en aquest context. Com expliquen a l’informe, “la problemàtica de les morts sota custòdia en règim d’aïllament continua sent objecte de denúncia, ja que aquestes continuen tenint lloc, i els mecanismes de prevenció i de reacció continuen sent insuficients”. Des de l’entitat també qüestionen el protocol de prevenció de suïcidis als centres i reclamen “l’accés a mecanismes d’investigació efectius”.

Font: https://directa.cat/els-forats-negr...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.