Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

El major accident nuclear de la història (comunicat d’Ecologistes en Acció)

Viernes.22 de mayo de 2015 101 visitas Sin comentarios
Correu Tortuga - Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d’Alcoi #TITRE

El 26 d’abril es compleixen 29 anys de l’accident de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna), que va mostrar al món l’enorme perill de l’energia nuclear. Encara avui la central continua sent una amenaça i és imprescindible gastar grans quantitats de diners per intentar aïllar el nucli del reactor. Ecologistes en Acció demana que es procedisca al tancament escalonat de les centrals nuclears i es detinga el projecte del MTC (Magatzem Temporal Centralitzat) que es pretén construir a Villar de Cañas (Cuenca) sobre un sòl inadequat.

La central nuclear de Txernòbil , posada com a exemple de seguretat pels experts poc abans de 1986, va sorprendre el món amb un terrible accident que va desprendre un núvol radioactiu que viatjà per tot Europa, que va contaminar severament uns 150.000 km2, va convertir en inhabitable un radi de 30 km al voltant de la central i va afectar uns 7 milions de persones. La república més afectada va ser la de Bielorússia; es demostra així el fet obvi que la radioactivitat no respecta les fronteres i que els mecanismes nacionals de vigilància i regulació són clarament insuficients.

Encara ara hi ha una controvèrsia amarga sobre el nombre total de víctimes mortals causades per l’accident i la radioactivitat. Aquesta xifra varia des de les 35, que sosté l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins a les 200.000, xifra que dóna l’Acadèmia de Ciències russa. És escandalós que l’OMS no siga un agent independent en aquest tema i es veja obligada a negociar la comunicació dels impactes dels accidents nuclears amb l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), una de les finalitats declarades de la qual és impulsar l’ús "pacífic" de l’energia nuclear.

Actualment, el reactor accidentat continua suposant un perill, ja que el sarcòfag amb què se’l va cobrir després de l’accident no garanteix que no es produïsquen noves fugues. De fet, aquest sarcòfag compta ja amb més de 200 m2 de fissures, que permeten l’entrada d’aigua de pluja i l’eixida de radioactivitat, i va patir enfonsaments parcials en 2014.

Davant d’aquesta situació alarmant, la comunitat internacional ha decidit reimpulsar la construcció del nou sarcòfag, que està planejat des dels primers anys 2000, quan ja es va haver de reforçar el sarcòfag original, i la construcció del qual es va veure frenada en els anys més durs de la crisi financera. El cost final supera en més del 60 % el calculat inicialment i pot arribar a 1.700 milions d’euros.

El temps és una variable perillosa, ja que es desconeix l’estat en què es troba el reactor, que encara conté unes 200 tones d’urani i uns 400 kg de plutoni. Per tant, és peremptori construir aquest nou sarcòfag de més de 200 m d’alt i de més de 50.000 tones per a cobrir la central.

Per a Ecologistes en Acció, les lliçons apreses a Txernòbil no s’han aplicat en el món, ja que es continua apostant per l’energia nuclear a pesar dels perills que comporta. Al nostre país no es contempla construir centrals noves, atés que hi ha un excés de potència elèctrica instalolada i el seu enorme cost, que pot superar els 8.000 milions d’euros, tal com mostra el reactor d’Olkiluoto, a Finlàndia.

No obstant això s’aposta per la prolongació de la vida de les existents fins als 60 anys, amb l’evident perill que això suposa, ja que tots els sistemes de la instalolació es degraden seriosament amb el temps. Ecologistes en Acció considera que 30 anys de vida són més que suficients i haurien de tancar-se totes les centrals espanyoles d’ací a 2018, començant per la no reobertura de Garoña (Burgos), que està en condicions lamentables.

A més dels problemes de seguretat, les nuclears generen residus radioactius d’alta activitat, per a la gestió dels quals no hi ha cap solució satisfactòria en cap part del món. Al nostre país es pretén construir un Magatzem Transitori Centralitzat (MTC) a Villar de Cañas (Cuenca), on es guardarien els residus d’alta de totes les centrals durant un període de 70 anys.

No obstant això, l’emplaçament triat pateix greus problemes geològics i hidrològics. En efecte, es tracta d’una zona amb l’aqüífer molt superficial, que s’inunda quan plou, la qual cosa pot afectar el MTC i faria que es contaminara l’aqüífer en cas de ruptura d’algun contenidor. A més, tendeixen a formar-se dolines en el territori amb l’evident risc en la fonamentació. Per si tot això fóra poc, l’estabilitat del terreny no està garantida per estar sobre una zona d’argiles expansives, circumstància que converteix en inviable una fonamentació segura. A pesar de tot açò, el Govern s’entesta a mantenir el projecte i l’empresa ENRESA continua soterrant diners en la zona en forma de contractes amb empreses.

En aquesta època d’aniversaris nuclears desgraciats (Fukushima, Harrisburg, Txernòbil), el més sensat seria abandonar gradualment l’energia nuclear, tancant totes les plantes abans de 2018 a mesura que complisquen 30 anys, i obrir un debat ciutadà sobre quina és la forma de gestió menys dolenta per als residus radioactius.