Día de la Paz y la Noviolencia en Elx: Renombrando el callejero ilicitano - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Día de la Paz y la Noviolencia en Elx: Renombrando el callejero ilicitano

Sábado.1ro de febrero de 2014 2066 visitas - 9 comentario(s)
Grup Antimilitarista Tortuga #TITRE

Con un día de retraso y aprovechando el sol de un día invernal más bien fresco, hemos celebrado, un año más, la jornada dedicada a reflexionar sobre la cultura de Paz y Noviolencia. En este caso nos hemos centrado en la ciudad de Elx y en su callejero. Hemos estudiado la nomenclatura de las calles de la ciudad (posiblemente publicaremos un artículo al respecto no tardando mucho) y nos hemos dado cuenta de que la historia más bélica del estado se encuentra profusamente representada en él. Figurones medievales como Jaume I, batallas como la de Lepanto, oprobiosos conquistadores de América como Pizarro, militares de la guerra de los treinta años, del protectorado militar sobre Marruecos, adalides populares bélicos como Daoiz y Velarde o el mismísimo Che Guevara, científicos y artistas que pusieron su genio al servicio del militarismo... La ciudad homenajea lo más granado de la violencia y el uso impositivo de la fuerza para unas y otras causas, la mayor parte para gloria de los poderosos y su dominio sobre la sociedad.

Ante ello nos hemos dado una vuelta por la ciudad colocando junto al nombre de algunas de estas calles nuestra propuesta alternativa. Buscando siempre un nombre que contrarrestara el mal cometido por el personaje homenajeado. Hasta siete nombres de calles hemos propuesto, con placa de cartón colocada al lado y cartel explicativo de lo que se hacía y porqué en cada caso. Se han repartido cuartillas explicativas de cada cambio a las personas viandantes así como a vecinos y comerciantes de cada zona, en general con buena acogida. Se repetirá y ampliará en otras ocasiones.

DIA de la PAU i la NOVIOLÈNCIA

Un nou any celebrem el dia de la pau i la noviolència amb un acte festiu i reivindicatiu que pretén ser una excusa per tractar d’aprofundir en la nostra consciència crítica col·lectiva plantant cara a la cultura del conformisme.

En aquests darrers anys d’esclariment històric, cal incidir en la importància de recuperar el nostre identitari col·lectiu, d’aprofundir en les capacitats creadores i transformadores i a la vegada altament qüestionadores de l’ordre establert que modula la nostra identitat institucionalitzada construïda pel poder i exercida pel sistema que ho protegeix. Recordar-nos el nostre paper de conservadors d’una identitat que pertany al nostre caràcter cultural que forma part d’un component conductual de la nostra espècie.

Per concloure, d’una forma més aclaridora vull citar unes paraules del filòsof Peter Sloterdijk i de l’historiador Eric Hobsbamn que resumeixen encertadament la idea exposada.

En una cultura en la qual l’enduriment fa de la mentida una forma de vida, el procés de la veritat depèn de si ens trobem gents que siguen bastant agressives i fresques, desvergonyides, per dir la veritat. (P.Sloterdijk)

Hui la història és més que mai revisada o fins i tot inventada per persones que no desitgen conèixer el veritable passat, sinó només un passat que estiga d’acord amb els seus interessos, la nostra època és l’època de la gran mitologia històrica. (E.Hobsbamn)

Propostes de cambis de noms de carrer:

Carrer Gaspar Ortiz: militar ilicità que participà en les guerres empreses al segle XVI pels cristians contra els musulmans que ja havien sigut convertits per la força al cristianisme.

Carrer Moriscos: musulmans covertits a la força al cristianisme. Van ser víctimes de nombrosos atacs pels cristians durant tot el segle XVI. Finalment foren cruelment expulsats al 1609. Gran part de la població del Regne de València era morisca en aquella época.


Carrer Tinent Ganga: tinent d’infanteria ilicità que va participar a la guerra del Marroc, on va morir al 1921. En aquesta guerra l’exèrcit espanyol va fer un ús habitual d’armes químiques contra la població civil.

Carrer Insubmissió: entre 1989 y 2002 milers de joves a l’estat espanyol es van negar a complir el servei militar per qüestions étiques, convençuts de que cap conflicte es soluciona amb la violència. Molts d’ells acabaren a la pressó per aquestos motius.


Carrer Jorge Juan: cientific nascut a Novelda el 1713. conegut pel mesurament del grau del meridià. Fou un dels principals impulsors de la modernització de la flota militar espanyola.

Carrer Bertrand Russell: matemàtic i filòsof britànic (1872-1970). Va rebre al 1950 el Premi Nobel de Literatura. Sempre va possar la ciencia al servei de la gent i la pau. Va ser un destacat activista antinuclear, motiu pel qual va pisar la pressó amb noranta anys.


Carrer Lepanto: cruenta batalla que va ocorrer el 1571. Tingué lloc al Golfo de Lepanto a l’actual Gràcia. La Lliga Santa, composta entre altres per Espanya, la República de Venezia i els Estats Pontificis, va vencer a l’Imperi Otomà.

Carrer Cultura de la Pau i la Noviolència: les guerres i les batalles com la de Lepanto no són més que l’arma del poder per ser més poderós encara. Es una forma violenta i sangrienta de resoldre els conflictes. Les gents del poble podem optar per altres métodes, podem resoldre els conflictes buscant el bé comú i respectant l’integritat de tos els essers humans.



Carrer Pizarro: conqueridor espanyol del segle XVI. És un dels mites de la conquesta d’Amèrica, en concret va dirigir la de l’Imperi Inca en l’actual Perú. El domini espanyol a Latinoamerica va comportar la mort de moltes persones, també la explotació dels pobles indígenes i la seua perdua de identitat.

Carrer dels Pobles Amerindis: el mon està ple de cultures de les que podem aprendre, amb els seus defectes i amb les seues virtuts. A Latinoamerica moltes d’aquestes cultures han patit la domininació, inclús el genocidi, per part d’altres. Els pobles indígenes d’ America son amerindis.


Plaça Jaume I: sobirà de la Corona d’Aragó que va conquerir, entre d’altres, les nostres terres als musulmans.

Plaça Ovidi Montllor: pensem que la nostra cultura no es defensa per l’ús de la força. Ovidi Montllor és un dels grans exponents de la promoció de la millor cultura, la que inclou també als pobres i als marginats. Fou un cantautor i actor alcoià que morí el 1995.


Carrer Daoiz: artiller espanyol que va participar als sanguinolents actes del 2 de maig de 1808, al començament de la Guerra d’Independència. Ha sigut destacat com un heroi de la resistència popular i violenta espanyola.

Carrer Pepe Beúnza: objector de consciència al servei militar. Va ser, al 1971, la primera persona que es va oposar a fer , per motius polítics, el servei militar a l’estat espanyol. La seua aposta per la Novioléncia li va portar a prendre eixa decissió. Per això va acabar a pressó. Ha sigut destacat com un important activista de la resistència Noviolenta.


Más sobre Tortuga: http://www.grupotortuga.com/Mas-sob...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.
  • Una acción muy interesante. Está bien saber qué personas y acontecimientos se homenajean en nuestras ciudades.

    Responde este comentario

  • Enhorabona per la iniciativa. És important pel simbolisme que comporta.

    No conec bé el nomenclator dels carrers d’Elx però gairebé segur que deu haver més militarots i més cruels que el matemàtic il·lustrat Jorge Juan. Jo no l’hagués llevat per les seues connotacions cultes i renovadores com és el cas, a la Safor, de Gabriel Ciscar.

    El tema de Jaume I també és discutible; com és polèmic el moment fundacional de qualsevol regne o país, gairebé sempre voltat de foc i morts. És curiós que el Jaume ha estat una de les poques figures que, fins ara, ha provocat consens entre els valencians.

    Una petita aportació meua al dia en http://jesuseduard.blogspot.com.es/...

    Salut i pau

    Responde este comentario

    • Hola Jesús. Gracias por el comentario. Como miembro de Tortuga, comentarte que tuvimos un largo debate en el grupo precisamente sobre los dos cambios que citas. En el callejero de la ciudad hay una buena ristra de capitanes algún sargento, algún alférez y algún general incluso. Pero quisimos representar muestras de distintas formas del militarismo. Empezando por el clásico de los militares de las guerras del siglo XVII o del protectorado marroquí de principios del XX, los conquistadores españoles de américa o las batallas resonantes. Pero nos pareció que no solo había que criticar el militarismo españolista, sino también otro que ha sido fundacional en esta tierra: el militarismo catalán medieval. Éste es tan criminal como el castellano, aquí representado por Jaume I, un personaje francamente denostable, genocida, traicionero e imperialista si se atiende a sus hechos históricos más allá de la leyenda y el deseo de un referente nacional. A cambio hemos propuesto una figura señera de la cultura valenciana-catalana como es el gran Ovidi Montllor, el cual fue un gran defensor de la identidad del pueblo català-valencià, pero también una gran persona. Que nos disculpe quien se pueda haber molestado pero nos pareció bien hacer este cambio.
      Por otra parte en la figura de Jorge Juan queremos desenmascarar cierto buenismo científico que bajo el paraguas de la cultura y la modernidad lo que hace es trabajar para lo militar. Jorge Juan fue un gran geógrafo y un humanista pero también fue un científico que dedicó su vida a causas militares. Como quienes hoy trabajan al servicio de la industria armamentística sin recibir críticas por ello. Esa es la razón de que reivindiquemos una revisión crítica de su figura. En todo caso estas cuestiones son discutibles, y en nuestro grupo nos ha resultado enriquecedor discutir sobre ello.
      Un saludo.

      repondre message

      • M’alegra sentir les teues paraules i veure que no es tracta d’una improvisació sinó d’unes decisions raonades i debatudes. Tot i això, la veritat és que sóc una miqueta més moderat i un poc comprensiu (potser massa) cap a alguns militars.

        No conec el tinent Ganga, per exemple. Potser fora fanàtic, virulent i còmplice. Però em costa creure que fos responsable d’una decisió d’alta política espanyola amb vocació imperialista. Ell mateix, fou carn de canó i, al capdavall, víctima.

        D’altra banda, crec que cal tenir en compte el context històric. A l’edat mitjana la guerra no solament era un valor positiu idealitzat per la cavalleria (noble = guerrer) sinó el mateix ’modus vivendi’ de la societat feudal. Les idees al voltant dels drets humans i el pacifisme venen, sobretot, de la il·lustració (recordem Kant i la Pau Perpètua) i les revolucions liberals; o de l’amarga experiència de la I Guerra Mundial. I de les lluites que tots nosaltres hem viscut i esperem que cresquen. Per a mi, particularment, sou un referent important.

        repondre message

        • Bueno, yo creo que la edad media no está bien explicada en la historia divulgativa. Nos ha llegado mucho más la versión de las clases dominantes, la cual exalta los valores caballerescos, nobiliarios, bélicos etc. y no la de las clases populares, las cuales padecían la guerra y los abusos de los dominantes.

          El pacifismo no es una ideología moderna. Pensemos en el cristianismo primitivo, o los esenios, por ejemplo.

          La mayoría de las poblaciones medievales eran reacias a las guerras, que no hacían otra cosa que complicarles la vida, y no admiraban nada las hazañas de los caudillos militares tipo el Cid. Los reyes medievales, los catalanes también, eran poco más que líderes de bandas nutridas de forajidos que cada verano organizaban una campaña de rapiña para obtener botín a costa del campesinado que habitaba las zonas periféricas de sus dominios y para imponerles tributos. Aquellos reinos no eran estados, sino espacios de frontera difusa consistentes en la extensión de territorio sobre la que un monarca de estos conseguía cobrar el tributo bajo la amenaza de represalia militar. No creo que estos tipos fuesen especialmente aceptados por la población, y ni mucho menos fueran un referente de ninguna nación, cosa que en esa época no estaba en la mente de nadie.

          Precisamente lo que sí es un invento del liberalismo burgués del siglo XIX es el asociar las nuevas naciones-estado con referentes del pasado que les dieran legitimidad. De ahí viene el aprovechamiento casi mitológico de personajes oscuros como el cid o como Jaume I. Salut.

          repondre message

  • Falto la calle de los animales libres. Muy buena acción.

    Un saludo

    Carrers del Món

    Responde este comentario

  • Diario Información:

    El grupo antimilitarista tortuga ha celebrado el día de la paz recorriendo Elche para proponer nombres alternativos en las calles que recuerdan algún episodio bélico de la historia

    http://www.diarioinformacion.com/el...

    Responde este comentario