Crida a la solidaritat: Treballadors rurals d’Uruguay ocupen terres

Sitio web de la campaña

Per recolzar la seva lluita pots enviar cartes a les autoritats uruguayes.

Pots utilitzar el formulari en linea per a enviar de forma automàtica una carta tipus dirigida a les principals autoritats.

Treballadors rurals d’Uruguay ocupen terres i fan una crida a la solidaritat

El 14 de gener d’aquest any el grup de petits productors lleters Mandiyú va ocupar un predi de 388 hectàrees de Colonia Eduardo Acevedo a Bella Unión, al nord de l’Uruguay. Aquesta és la segona ocupació al país, després que els “peludos” es fessin any rere any amb unes altres
32 hectàrees de terres que estaven abandonades des de fa més de 10 anys.

Bella Unión, situada al departament Artigas, és de las zones més pobres d’Uruguay. Limita amb Brasil i és una regió que on hi predomina la ramaderia extensiva i l’agricultura. Hi ha força atur i la feina que hi ha està, en general, força mal pagada. Temps enrere la regió
atreia molta gent que es guanyava la vida com “peludo”, que és com
s’anomena els treballadors de la canya de sucre.

Com ocorre a la resta d’Amèrica llatina, a Uruguay la terra està
repartida de forma desigual i l’eterna promesa d’una reforma agrària
mai s’ha complert. El 75% de les terres són propietat de menys de
8.000 persones i empreses. L’Instituto Nacional de Colonización (INC)
gestiona unes 500.000 hectàrees, un 3% de la superfície del país.

Des de fa més d’un any l’INC ha permès al grup Mandiyú fer el
pastoreig de les vaques en predis de la seva propietat, mitjançant un
pagament d’arrendament però de forma precària, sense cap seguretat
jurídica.

Al desembre de l’any 2006 va véncer el darrer contracte, de manera que
els petits ramaders van quedar desemparats, a l’espera que en
qualsevol moment arribés l’ordre que els fes fora de les terres. Van
assabentar-se també que un altre predi de 600 hectàrees en el mateix
departament havia estat entregat a una persona amb diners, la qual no
necessitava l’ajut de l’INC. No els va quedar més remei que
declarar-se ocupants del predi com a mesura per a evitar el proper
desallotjament.

Avui, un cop més, els treballadors rurals i els petits productors
busquen el recolzamennt local i la solidaritat internacional par posar
fre al desallotjament, ja que la decisió de prendre terres no és només
el resultat d’una posició política o ideològica sinó també de la
necessitat bàsica d’alimentar les famílies i d’aconseguir una vida
digna i autogestionada. Como diuen en el primer comunicat “No demanem
favors, exigim que es respecti el nostre dret al treball.” ja que
estan fent “aquest darrer, gairebé desesperat intent de continuar
vivint del camp i en el camp.”

Les dues ocupacions han rebut el recolzament de diverses organizacions
i col•lectius, como ser el Movimento Sem Terra de Brasil, y el MOCASE
de Santiago del Estero, Argentina. Els companys brasilenys ja van
visitar la primera ocupació, van intercanviar experiències i van dur
llavors. El 22 de gener, en ocasió del setè Foro Social Mundial a
Nairobi, Kenia, organitzacions com Vía Campesina i Amigos de la Tierra
van expressar la seva solidaritat amb la lluita del moviment
d’ocupants de terra d’Uruguay

Mentrestant, el govern es promociona amb l’eslògan “Per un país
productiu i amb Justícia social” els treballadors ho posen a la
pràctica de veritat. Defensen el seu dret al treball i a una vida
digna a fi de no acabar com tants d’altres uruguaians en els
assentaments de la perifèria de la capital. Els ocupants estan cansats
de promeses incomplertes d’una reforma agraria, d’una distribució
justa de la terra i per això van decidir fer-se’n càrrec ells mateixos
i agafar-se el dret legítim de la terra que treballen.

Més informació:

http://www.ocupacionxtierra.org/
http://caxtierra.blogia.com
http://uruguay.indymedia.org/