9 d´Octubre i Jaume the First

Ateneu Llibertari L´Escletxa

A propósit del 9 d’octubre penjem un article aparegut a l’últim número de la rosa dels vents, del colectiu llibertari Negres Tempestes.

Enguany alguns commemoren els 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor. Esperem que a partir d’ara on posi Conqueridor tothom
llegeixi genocida, ja que és el qualificatiu més adient per aquest “personatge” històric. Recordar figures de la història, de qualsevol història, no és quelcom involuntari, i en aquest cas implica la voluntat de mitificar un individu recordant només allò que interessa, obviant la part més fosca de les seves “heroïcitats”.

Nat a Montpeller el 1208, i la seva vida està envoltada de “llegendes” que es devenen reclam per a l’admiració de la seva figura i que ell col•laborà a fer “creïbles” en el seu “Llibre dels feyts”. Aquest llibre , la Crònica de Ramon Muntaner i diversos biografies narren, ja durant el seu regnat, les seves aventures i desventures des del moment de la seva concepció, passant per la seva captura pel botxí del seu pare , la reclusió al Castell de Montsó on gràcies als templers controlà les disputes dels nobles i es guanyà la Corona, i, lògicament els banys de sang per exportar la nació i la religió a Mallorca, València i a Terra Santa. Evidentment no cal afegir gaires coses a aquest emblema de la “conversió” de musulmans a la gran causa imperial i vaticana.

No cal afegir res més perquè un “ésser” tan prodigiós és sabut que estigué amb infinitat de dames, tingué diverses mullers , desenes de fills entre els matrimonials i els bords, i totes aquelles coses que s’esperen d’un bon cristià. En aquestes dades i en el fet de ser el pare fundacional dels territoris on avui es parla català es basen els innombrables actes que totes les institucions i els partits que les form en han fet i faran celebrant l’efemèride Però això no és nou, les més diverses entitats, partits i persones han reivindicat el nostre personatge , o almenys una part de la seva “activitat”, al llarg de l’últim segle , sobretot desde la vessant patriòtica, lingüística o religiosa.
De fet per dive rsos col•lectius d’esquerres la figura es devé l’eix vertebrador del país , la figura que va edificar els Països Catalans . Que la
motivació sigui de caràcter cultural, no pot fer que es reivindiqui una part del llegat d’un croat sanguinari, d’un genocida. És lògic reconèixer
que en aquella època tots els monarques i nobles actuaven igual, aquesta és la realitat històrica.

Però més lògic és recordar la història no mitificant mercenaris com els Almogàvers ni reis ni sants barons o comtes. Conèixer el passat ens farà adonar-nos d’on venim i que no som tan diferents d’altres pobles, que no som millors que altres pobles. L’autocrítica ens pot ajudar a construir un present i un futur sense la necessitat de mitificar personatges lamentables.

No té sentit criticar i menysprear uns reis i no fer una forta crítica a la commemoració dels 800 anys d’uns altres com si no fossin iguals . No es pot criticar uns símbols com la hispanitat pel genocidi que va implicar en les societats precolombine i si recolzar les celebracions del 9 d’octubre a València i el 31 de desembre a Mallorca. De fet si que es pot fer perquè es fa,
però probablement s’hauria d’anar més enllà i plantejar si val la pena commemorar unes conquestes armades, els fonaments de les quals eren econòmics i religiosos .