Visites pastorals i costums de la ruralitat

Des de fa un temps m’interessen molt els informes de les visites episcopals o pastorals de l’Edat Mitjana i principis de la modernitat, per entendre una mica més la diversitat de costums que existien en l’àmbit local. Els visitadors eren enviats pels bisbats, una vegada a l’any com a molt, a viles, pobles i monestirs, per veure en quines condicions es trobaven les estructures i eines destinades al servei pastoral, així com per informar-se sobre la vida del clergat local i els laics, per saber si el seu comportament estava dintre dels paràmetres morals que la jerarquia de l’Església esperava i quines mesures aplicar per anar corregint els "desviats".

Els informes d’aquestes visites són molt abundants a Catalunya i demostren que els costums eren diversos localment, sobretot cau una mica el mite d’una època on la gent estava sotmesa al poder. Per exemple quan vaig fer la presentació a Tortellà vaig mostrar el següent fragment d’un llibre de l’historiador Pere Gifre i Ribas que ajuda a entendre com funcionava aquesta lluita entre el costum i la llei (tant secular com clerical), entre el que neix des de baix i el que neix des de dalt:

«El tancament del cementeri apareix com un manament recurrent en les disposicions del visitador episcopal de 1606 (hi ha un total de cinquanta-dues referències). La tardança en la construcció de la tanca (la "trenta passa") explica, també, que aquest era un espai comunitari: on se celebraven assemblees del comú o es reunien per a nomenar els obrers -Camós, 1520-, on era estesa la roba -Maçanet de Cabrenys, Tortellà, 1606-, fins i tot on anava a pasturar lliurement el bestiar -Molló, Tregurà, per ex.,1606, si és que les herbes no eren arrendades per la mateixa obreria -Sant Miquel de Campmajor, 1444, a Corçà, durant els segles XVI i XVII apareixen referències en els llibres de comptes de l’obra a petites entrades per les herbes del cementeri – o la universitat.» (GIFRE, 2012)

Cada poble tenia els seus costums i en aquest cas concret els visitadors episcopals o pastorals, enviats pels bisbats, intentaven dirigir els veïns a complir unes normes que convenien a les classes benestants. Normes caigudes des de dalt que modelaven les conductes, però encara al segle XVII i més enllà el poder va haver d’esforçar-se molt per anar apropant-se a l’homogeneïtzació dels comportaments, necessària per al control social.

Això no passava només als pobles i viles, ni tan sols era una particularitat del territori català, per exemple veiem uns fragments d’un informe creat el 9 juliol de 1249 després d’una visita a un monestir femení francès, que poden resultar inclús còmics:

"Vam visitar el monestir de Villarceaux [...] Hi ha 23 monges i 3 germanes laiques en residència [...] no guarden la regla de silenci enlloc [...] mengen carn quan no deuen [...] el claustre no està ben guardat [...] la monja Joanna va viure una temporada amb un home amb qui ara té un fill i el visita regularment [...] el prior del monestir de Gisors va freqüentment a aquest monestir per visitar la monja Idonia [...] les monges Agnes, Marguerite i Philippa mantenen relacions amb homes; deixen créixer els seus cabells i posen safrà als seus vels [...] Jacqueline va marxar embarassada del monestir [...] Ermengarda i Joana d’Hauteville es van barallar a cops de puny [...] la priora està borratxa quasi cada nit i no s’aixeca per matines"(Amt, 1993, p. 203).

Quins mals de cap pels bisbes després de llegir els informes! hehehe

Font: https://www.facebook.com/elcomucata...