Seguretat ciutadana? - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Seguretat ciutadana?

Viernes.9 de junio de 2017 76 visitas Sin comentarios
Andreu Cañadas Cuadrado - Diari La Veu #TITRE

El dissabte per la nit, malauradament, vaig haver d’assistir a una altra mostra d’actuació policial decebedora, en aquest cas a Elx. A una amiga que anava separada del grup la va parar un cotxe de policia: toca identificar-se, que ella pregunte què ha fet, que el policia la talle amb dues frases seques i trega un full de multa, el contingut del qual va resolent sobre la marxa. A la fi, 200€ per creuar caminant un semàfor en roig a un carrer on tot el món fa el mateix i més de nit, ja que gairebé no passen cotxes. Quan consultes veus expertes et diuen que eixe tipus d’infraccions només se solen posar a conductors, que a vianants és molt estrany que s’apliquen. Però el delicte real estava clar, és el de sempre: trenes que de lluny pareixen rastes, pèl d’un color divers, roba ampla i obscura, ser dona i preguntar què has fet. D’això se’n diu "prejudici estètic": una actuació esbiaixada cap a algú per l’únic fet de tindre una aparença que es relaciona amb un estereotip. És més probable que et passe si portes rastes, si eres una dona amb vel, si portes una estètica punk, si eres gitano, si vius ací però has nascut al continent africà, a Llatinoamèrica...

El desenvolupament posterior dels fets, desafortunadament, també fou aquell massa habitual en estes situacions i es resumeix en la impossibilitat del diàleg. La impotència de no poder rebre contestació clara d’un agent quan se li pregunta quina llei està aplicant i sota quin criteri o per què ha multat eixa persona i no les que acaben de passar fent el mateix davant dels seus nassos. Segueix el desenvolupament dels esdeveniments, malauradament freqüent des de la experiència pròpia i de gent propera: si segueixes preguntant, o no et responen o ho fan amb monosíl·labs, enfadats i sense donar explicacions; de seguida comencen a vindre més policies i a rodejar-te amb les mans als cinturons. L’amenaça ja la saps, si segueixes preguntant, com ha passat davant teu altres vegades, la quantitat de la multa pot augmentar. Intentar dialogar, al remat, es pot acabar traduint en "desacato a la autoridad", com li va passar a altra amiga. I si parles en valencià, la cosa sol empitjorar encara més.

El problema és creure’s que l’autoritat és una qualitat prèvia que es defèn només amb un atrezzo: amb un uniforme, una porra, un fullet de multes... Quan has exercit com a professor, saps que l’autoritat te l’has de guanyar i que només amb el teu càrrec i amb el crit i l’amenaça, a la fi, no treus res en clar. Davant els abusos en una situació de dominació, qui està sotmés buscarà, directament o indirectament, tard o d’hora, formes d’eludir allò que se li ha manat. El sistema legal modern, com ens va explicar Max Weber, ha d’estar legitimat per un consens racional en què s’han de fonamentar les seues lleis. No obstant això, les pràctiques esbiaixades i la negació del diàleg per part dels qui executen les lleis a peu de carrer, l’únic que aconsegueix és degradar eixa legitimitat racional, eixa autoritat, del sistema legal sencer.

Plató pensava que els vigilants, als qui solem dir policies, havien d’estar en el segon graó més amunt de la piràmide social, davall dels filòsofs. Al cap i a la fi, el que plantejava era la necessitat que aquells que vigilen l’acompliment de les lleis hagen d’assolir una preparació i una ètica excel·lents, perquè són els qui tenen, amb l’aplicació de la llei, un dels tresors més preuats: tenen "Justícia" en les seues mans i eixe és un tresor que requereix un tacte molt fi, precís i meditat. Malauradament, qui escriu aquestes línies el dissabte va tornar a casa novament decebut i insegur per un procediment superb i esbiaixat dels qui deurien ser els defensors de la llei més honests i acollidors.

Dilluns, 29 de maig de 2017