Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Sang i Petroli: Ecopetrol a Jardines de Sucumbíos

Sábado.8 de noviembre de 2014 515 visitas Sin comentarios
Tomàs Gisbert y Maria Jesús Pinto, Centre Delàs. #TITRE

Les unitats de l’exèrcit colombià del Pla Especial Energètic i Vial actuen en favor dels interessos privats de les empreses extractives. En aquest treball1 s’il·lustren les conseqüències d’això per a la població camperola de Jardins de Sucumbíos. Una versió reduïda s’ha publicat a la revista Perifèria. Prensa Alternativa de Medellín (Colòmbia).

Tomàs Gisbert, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

María Jesús Pinto, activista i investigadora en Drets Humans

"Li vaig dir als soldats que ells no venien a cuidar els pobres sinó a matar-los, vostès només vénen a cuidar el petroli. Nosaltres no ens n’anirem d’aquí, així ens enviïn verí, així ens enviïn plom, així ens matin. Però no poden matar-nos a tots, algú quedarà viu i seguirem la lluita però no ens n’anirem d’aquí "

Paraules d’una líder camperola de Jardines de Sucumbíos.

A l’extrem del sud-occident de Nariño, Colòmbia, a l’altra banda de la serralada Occidental dels Andes es troba el corregiment2 de Jardines de Sucumbíos, que forma part del municipi d’Ipiales. La seva capçalera, la ciutat d’Ipiales està a 17 hores amb cotxe del corregiment. Només això ja dóna idea de l’abandonament absolut en què viu immersa la població del corregiment.

Però no ha estat la distància el factor responsable d’una història de pobresa i de violència sobre les seves comunitats, sinó estar ubicades, literalment, sobre un mar de petroli.

Actualment a Jardines de Sucumbíos hi ha cinc pous d’extracció de cru, dels quals tres estan en funcionament, i són propietat d’Ecopetrol3. El territori del corregiment dóna continuïtat a tota la zona petrolífera del Putumayo amb 109 pous petrolífers en explotació i una producció de més de 10.500 barrils diaris. Pel corregiment també passa l’oleoducte transandí que recull el cru del Putumayo per transportar-lo, travessant el massís colombià, des dels pous de Villagarzón, Orito o Churuyaco fins al port de Tumaco a l’oceà Pacífic.Oleducto y Jardines

Ecopetrol porta 32 anys en el que ara és el corregiment de Jardines de Sucumbíos. Els camions cisterna diàriament recorren l’única trocha (carretera sense pavimentar) d’accés al corregiment que només s’arregla per permetre sortir o entrar els camions cisterna carregats de cru. Quan es recorre la trocha o s’entra a les veredas no es veu, per enlloc, quin ha estat el progrés que en tots aquests anys hagi pogut dur l’extracció de cru al corregiment. Però sí que és palpable l’evidència de la violència soferta i la sang vessada dels seus pobladors, violència que en aquesta terra de grans recursos naturals està a l’ordre del dia.

L’últim episodi destacat de violència viscut per la comunitat, va ser el passat 17 de maig, quan quatre joves de la vereda de l’Alto Amarradero —Deivi LOPEZ ORTEGA, Brayan YATACUÉ SECUÉ, JOSE ANTONIO ACANEMOY i JOSÉ YINER ESTERILLA- eren assassinats per efectius del Batalló Especial Energètic Vial 9 General José Maria Gaitán, actualment al comandament del Tinent Coronel Andrés Felipe Arcs Muñoz, integrat a la Brigada de Selva 27. Els comunicats de l’exèrcit van presentar-los als mitjans de comunicació com a pertanyents a la guerrilla de les FARC-EP morts en un enfrontament armat. La comunitat rebutja enèrgicament aquesta versió, ja que són camperols i indígenes, persones actives de la comunitat, afiliades a la Fundación el Progreso, que forma part de FENSUAGRO4. Igualment són notòriament coneguts tots els passos que aquest dia van donar i els trets escoltats per la comunitat no es corresponen amb un enfrontament sinó amb una execució extrajudicial (en realitat uns assassinats ja què a Colòmbia no existeix la pena de mort a la seva legislació). Malauradament, la gent d’aquestes veredas pateixen amb tal freqüència els tirotejos i bombardejos que ja saben distingir els sons de les armes. Els habitants diuen "si eren guerrillers, perquè no els van agafar vius i els van lliurar a la justícia". Afirmen que l’exèrcit sabia qui eren, però les execucions extrajudicials vénen complint amb l’estratègia de la por de la comunitat camperola, indígena i afrodescendent perquè abandonin el territori.

Una història de violència

I és que la història de violència, de desplaçament forçós i d’assassinats es llarga i dolorosa5. Viuen en un territori de frontera, amb una presència forta a la zona del Front 48 de les FARC-EP i dels batallons antiguerrilla de l’exèrcit. A primers dels anys 2000 van patir la plaga del paramilitarisme, responsable del desplaçament de gran part dels habitants de la zona, fins que un acarnissat combat entre les FARC-EP i els paramilitars de les AUC, que van haver de comptar amb el suport de la força aèria de l’exèrcit per poder fugir, va acabar amb la seva presència a la zona. Expliquen els seus habitants que pocs paramilitars van sobreviure a l’enfrontament. Són dures les històries d’assassinats i tot tipus de violacions de drets humans portades a terme des de 1998 pels paramilitars i l’exèrcit nacional sobre les veredas.

Però hi ha un punt d’inflexió molt important que la població remarca, l’any 2006. És quan Ecopetrol decideix reactivar la producció dels pous petrolífers de Jardines Sucumbíos, abandonada al començament de la dècada del 2000 a causa de la pressió de constants atemptats i fustigació de la guerrilla. Per a això instal·la un destacament del Batalló Especial Energètic i Vial número 9 "Josep Maria Gaitán" (BAEEV 9) a la vereda de l’Empalme. Els Batallons Especials Energètic i Vial es van crear a partir de l’any 2001, com a part del Pla Colòmbia, per protegir la infraestructura miner energètica, atraure la inversió estrangera de les empreses multinacionals del sector i implementar la política neoliberal extractivista. Actualment Colòmbia disposa de 21 batallons miner energètics, deu d’ells creats en els dos últims anys, i enquadren a 80.000 efectius, el 36% del total d’efectius de l’exèrcit de terra6.

El BAEEV 9 es va crear el 2001 operant en l’alt Putumayo, en els municipis de Orito, Valle del Guamuéz i San Miguel, però no va ser fins 2006 que va arribar al corregiment. Aquell any Ecopetrol va comprar uns terrenys amb enganys a un camperol, dient que eren per construir una nova bateria d’extracció, però en realitat eren per ubicar una base militar. La Base Militar del BAEEV 9 a la vereda de l’Empalme, de Jardines de Sucumbíos, es va instal·lar al costat de la Bateria Sucumbíos d’Ecopetrol a tocar, paret per paret, amb l’escola primària i les cases de la vereda de l’Empalme. Va ser Ecopetrol qui va fer instal·lar la base militar als terrenys que va comprar l’empresa, terrenys que segueixen sent de la seva propietat. Va ser Ecopetrol qui va decidir que calia instal·lar aquest batalló i on havia d’estar ubicat.

Poc importava que la presència de la base militar pogués afectar a la població civil, no hi va haver consulta de cap tipus, el seu objectiu no era brindar seguretat a la població sinó protegir les instal·lacions i l’extracció de cru de Ecopetrol. La base militar i Ecopetrol, ignorant les obligacions que el Dret Internacional Humanitari planteja en els conflictes armats, van aprofitar la presència de l’escola de primària i de la població civil per protegir-se dels atacs insurgents, posant-les així en risc permanent.

Amb la base militar arriben nous assassinats. La tarda del 8 de setembre del 2007 són detinguts arbitràriament els camperols de les veredas de l’Amarradero i de Ranchería, SIMON CORENA, GENTIL YASCUARÁN i FELICIANO OBANDO per efectius de la Brigada Mòbil 13. L’endemà l’exèrcit informa la comunitat de la mort en combat de tres guerrillers que es corresponen amb aquestes persones, tot això malgrat que havien estat detinguts prèviament i que no va ser fins al dia següent de la detenció quan van poder escoltar-se en la vereda del Amarradero els trets del suposat combat.

Com era d’esperar, la base militar va atreure les hostilitats de la insurgència, amb enfrontaments i bombardejos. Les hostilitats no han cessat, només l’any 2013 hi ha hagut cinc episodis d’atacs i bombardejos amb projectils i cilindres bomba. Molts d’ells han afectat els habitatges i la mateixa escola i han creat un clima de terror i angoixa entre el veïnatge del Baix i Alt Empalme. La presència de la base militar va obligar a canviar de lloc l’escola de primària i l’escola de capacitació agrària. La comunitat va haver de lluitar per aconseguir canviar el seu emplaçament, per allunyar els nens i nenes de la primera línia dels enfrontaments bèl·lics, de l’objectiu dels atacs. Finalment va haver de traslladar-se a la Institució Educativa Rural El Empalme, a uns centenars de metres de la vella escola, entatxonant-se els nens i nenes de primària i de secundària a les seves instal·lacions. Avui, les instal·lacions de l’escola primària del Baix Empalme estan buides, amb les nombroses ferides que a les seves parets van deixant els atacs armats. No hi ha soroll, rialles o jocs de nens i nenes, només es percep l’horror de les cicatrius de la guerra. Però l’allunyament de l’escola no ha estat suficient, l’efecte de la guerra roman en la ment dels nens, "Els nens petits s’orinen quan senten tirotejos", "Aquí no es poden celebrar festes amb coets, ja que aquest soroll espanta als nens i les nenes "

Els habitatges adjacents a la base militar també s’han vist afectats. Tots els habitatges de les rodalies presenten forats a les teulades, esquerdes a les parets, esvorancs causats per l’impacte inevitable de projectils i bombes. Molts dels veïns i veïnes de l’Empalme han abandonat els seus domicilis per fugir dels imprevisibles atacs, altres passen les nits en l’Alt Empalme, uns centenars de metres més enllà de la Base Militar. No només els habitatges han patit els efectes de les hostilitats. Veïnes de l’Empalme han resultat ferides pels bombardejos, altres segueixen necessitant tractament hospitalari pel traumatisme psíquic i moltes més s’han desplaçat a llocs allunyats de la base.

La gent de les veredas és conscient que l’arribada del Batalló Especial Energètic i Vial núm 9 al corregiment ha suposat una escalada en la violència. La seva funció rau en protegir les instal·lacions i l’extracció de cru per Ecopetrol. Si fins aleshores les activitats i fustigacions de l’exèrcit havien estat puntuals la presència del BAEEV 9 les ha convertides en habituals. Les hostilitats bèl·liques es plasmen en atacs amb explosius i minats per les forces insurgents i en bombardejos i metrallaments per la força aèria de l’exèrcit. A la vereda de Fronteras del Amarradero expliquen com després de tants metrallaments i bombardeigs soferts, que han deixat ferides en totes les cobertes de les seves cases per on entra la pluja i expliquen com "fins els animals (domèstics) tenen psicosi i terror quan senten el brunzit dels helicòpters "

La necessitat del BAEEV 9 de tenir resultats els ha portat a assetjar i estigmatitzar els habitants, en la lògica perversa, com en moltes ocasions han hagut de sentir dels propis militars, que "si es queden al territori és perquè són guerrillers". Els assenyalaments i les detencions arbitràries se succeeixen contínuament. Detencions i violacions de domicili sense ordres judicials. Més de 30 persones del corregiment estan amb processos judicials en curs, moltes d’elles empresonades sense poder comptar amb una assistència lletrada de confiança per no tenir els recursos necessaris, altres estan amb condemnes fermes. Molts dels assenyalats ho han estat per la falsa denúncia, com a pagament pels beneficis de la "desmobilització", de suposats membres de la guerrilla.

També es donen detencions arbitràries temporals, per part de les patrulles militars que sovint estan sota els efectes de les drogues, quan la gent va a treballar a les seves finques o tornen a la vereda. Han de patir maltractaments, humiliacions o amenaces per efectius del Batalló Energètic i Vial 9 per intentar obtenir informació, sent posteriorment alliberats sota la "advertiment" que no revelin el tracte rebut.

Les tropes del BAEEV 9 impliquen els nens i nenes en el conflicte, donant diners o caramels als nens de les veredas a canvi d’informació, preguntant en que ocupen el temps els seus pares, per on caminen o a què es dediquen. Hi ha por en la població del que pugui passar amb les seves filles, ja que l’exèrcit va violar a una dona indígena nasa, com va ser denunciat en el seu moment, però temen que en qualsevol moment es produeixin abusos sexuals o violacions sobre les joves i les dones. Això fa que la seva llibertat de vida es vegi constreta, i que per la por real a l’exèrcit romanguin a les cases i no es relacionin quotidianament amb veïns o veïnes, sobretot quan cau la nit. Han imposat "de facto" un toc de queda i una coerció a la llibertat de moviments.

Així doncs, la presència permanent del BAEEV 9 ha comportat dificultats per accedir a les veredas o les finques, hores restringides, por a desplaçar-se de nit. Els efectius del batalló que sovint s’aposten a les finques ha obligat a camperols i camperoles a romandre tancats en els seus ranxos sense poder sortir d’ells durant 2, 3 dies i fins a 20 dies en alguna ocasió. Els soldats prenen béns de les famílies com gallines, porcs o el fruit del que està sembrat sense donar res a canvi, inutilitzen tanques o contaminen pesqueres. Es perden collites quan els militars no deixen accedir als camps de conreu a les dones i homes que tenen a la seva terreta la seva única font d’aliment. Així mateix, les exploracions sísmiques d’Ecopetrol a la recerca de noves extraccions de petroli han assecat pous i fonts d’aigua, la qual cosa està empobrint la terra i les capacitats de cultiu, i dificultant l’accés a aquest element vital per al consum humà i dels animals. Tot això d’acord amb l’estratègia de l’exèrcit i de l’empresa de deixar a la població sense mitjans de vida, de portar-la al fam, perquè abandonin el territori.

Un altre factor que no permet caminar amb tranquil·litat cap als camps de conreu són les mines antipersonals. Les forces insurgents han continuat amb la sembra de mines antipersonals en els possibles llocs de pas de l’exèrcit, en molts casos a prop dels camps de conreu i habitatges. Les persones del corregiment saben que "per on passa l’exèrcit ja no es pot transitar amb seguretat perquè l’exèrcit i els altres van a sembrar-ho de mines", i han après a caminar sense sortir-se del centre dels camins, a entrar a les cases per llocs on es té la seguretat de que no hi hagi cap artefacte enterrat. Malgrat aquestes precaucions hi ha hagut víctimes civils de les mines, un camperol va morir per una d’elles, i un líder del poble originari nasa va patir ferides a la cara i va perdre la vista en un ull per la deflagració d’una altra. L’assetjament i la por de la població són constants.

L’exèrcit utilitza les escoles per protegir-se, entrant sense permís en les seves instal·lacions, tant a l’escola de Brises del Rumiyaco o a la mateixa Institució Educativa Rural el Empalme, tot i que està a 500 metres de la base militar. Recentment s’han trobat mines antipersonals al voltant de l’escola IER l’Empalme, i prop dels habitatges i de la zona que ocupa la Base Militar.

Com a resultat de l’ofensiva paramilitar viscuda, de les fumigacions amb glifosat i de la forta militarització en què viu actualment el corregiment, el desplaçament forçat ha reduït el nombre d’habitants de 5.000 que eren a la primera meitat dels anys 2000 a poc menys de 2.800 el 2012.

Abandonament i Resistència

La població de Jardines de Sucumbíos no ha estat passiva davant la greu crisi humanitària i de l’oblit per les autoritats administratives en què viu. El 2003 es crea la Fundación El Progreso per afrontar la greu situació dels drets humans a la zona per les fustigacions a la població civil de la força pública i els paramilitars, la persecució dels líders comunitaris, els continus combats bèl·lics; per la fumigació dels conreus de coca sense cap tipus de programa de substitució; per l’abandonament de les autoritats municipals i departamentals. El mateix mapa del municipi d’Ipiales, exposat en la seva pròpia web, deixa en l’oblit el corregiment de Jardines de Sucumbíos acabant abruptament sense arribar als seus límits amb el Putumayo.

La Fundación El Progreso és una organització que agrupa tots els habitants del corregiment, sense diferències ètniques o de condició. Actualment agrupa les juntes comunals de les 13 veredas, dels 5 resguards indígenes (Pastos, Nasa, Awá, Kofán) i els 3 consells comunitaris afrodescendents. I ha anat dissenyant la seva pròpia agenda política, que ha avançat combinant la mobilització amb la negociació.

A l’octubre de 2009 els habitants del corregiment, per atreure l’atenció de les autoritats, van paralitzar durant més de 15 dies la producció de les tres bateries de Ecopetrol en funcionament, impedint el trasllat del cru extret, demanant inversió en educació, salut i vies i l’annexió al departament del Putumayo. El bloqueig va concloure amb la signatura dels acords de 2009 amb el municipi d’Ipiales i la governació de Nariño, receptores de les regalies que produeix Ecopetrol a la zona. El març de 2010, davant l’incompliment dels acords, i amb l’amenaça de nous bloquejos, fan una “toma” pacífica de l’Assemblea Departamental a Pasto, capital del departament de Nariño, que forçarà la realització de més inversions a la zona i la designació de Jardines de Sucumbíos com a corregiment del municipi d’Ipiales. Al juny de 2012 una aturada del personal docent i d’estudiants per falta de pagament del transport es transforma en una aturada de tota la comunitat que força nous acords. L’octubre del mateix any la comunitat bloqueja durant 12 dies la sortida de cru dels pous petroliers fins que es signa una acta d’acords amb l’alcalde d’Ipiales i l’empresa Ecopetrol per, com diu l’acord "continuar amb les inversions socials". Per la seva banda la comunitat, a través de la Fundación El Progreso, elabora el 2012 un Pla de Desenvolupament Integral propi per a Jardines de Sucumbíos.

Però tot i els acords i les inversions aconseguides per la comunitat per la via de la mobilització, l’amenaça i la violència continuen en el corregiment. Els habitants són conscients, com ells mateixos diuen, què "Volen el sector desocupat pels recursos", què "El govern no vol acabar amb la guerrilla, no vol acabar amb la coca, el que vol és venir a perforar pous i per això envia l’exèrcit ". Els militars i d’altres autoritats diuen a la gent de la comunitat "perquè fer plans agrícoles en el territori?, el millor que poden fer és negociar que els donin un habitatge a Orito o a Ipiales i deixar el territori".

Els tres pous actualment en funcionament tenen una producció propera als 230 barrils diaris, però els plans de la companyia passen per l’exploració de 62 punts més, amb la certesa de l’existència de petroli en 36 d’ells, de manera que la producció podria arribar als 1.500 barrils al dia. Però vist el cost que tenen aquests 230 barrils diaris per als habitants del corregiment de Jardines de Sucumbíos la pregunta és: quanta sang més serà necessària perquè Ecopetrol pugui emportar-se els 1.500 barrils diaris de petroli?.

Per concloure podem dir que els fets confirmen aquestes afirmacions. El 2006 Ecopetrol va posar novament en funcionament tres dels pous que ja hi havia, per a això va impulsar una forta militarització de la zona amb la radicació d’una Base Militar del Batalló Especial Energètic i Vial núm 9. Ecopetrol va comprar i va cedir a l’exèrcit dels terrenys per la seva ubicació. La presència militar no ha obeït a l’interès general, no ha protegit la població civil, sinó que pel contrari l’ha estigmatitzat, l’ha fustigat, l’ha utilitzat com a escut humà i fins i tot ha assassinat a diversos dels seus membres. Ha seguit provocant desplaçament forçat. La presència militar ha actuat a favor de la seguretat privada i dels interessos privats d’Ecopetrol.

Annexos.

Relació d’alguns fets i de víctimes.

14/08/2000

Execució extrajudicial per grup paramilitar del membre de la junta directiva de la junta d’acció comunal de la vereda Brisas del Rumiyaco LUIS GIRALDO PORTILLA LOPEZ

28/08/2002

Intent de detenció per la força pública de GERMAN HERMOSA en la vereda Fronteras del Amarradero, en no trobar-lo en casa calen foc a totes les seves pertinences.

5/09/2002

Les FARC-EP prenen represàlies contra DARIO COLLASOS MUÑOZ, assassinant-lo, perquè l’exèrcit nacional va utilitzar el seu habitatge

10/09/2002

Paramilitars terroritzen el caseriu de la vereda Brisas del Rumiyaco i saquegen la casa de FLABIO CARMELO PORTILLA LÓPEZ

11/09/2002

Paramilitars tornen a la vereda Brisas del Rumiyaco per assassinar la família de Luis Giraldo Portilla López, i al no trobar-la calen foc a casa seva. La violència i el terror desencadenat va motivar el desplaçament dels habitants d’aquesta vereda

Novembre 2013

Als tres mesos de la creació de la Fundación El Progreso és assassinat per paramilitars CLÍMACO ORTIZ YAGUE, tresorer de la Fundació.

21/04/2005

SOCORRO VALLEJO, líder camperola de la Fundación El Progreso, afiliada a FENSUAGRO, és assassinada per quatre paramilitars a menys d’un km d’un reforç de la policia antinarcòtics i de l’exèrcit.

17/07/2005

Unitats aerotransportades de la Força Aèria Colombiana i de l’Exèrcit Nacional bombardegen i metrallen indiscriminadament les àrees rurals de la inspecció de Jardines de Sucumbíos i les veredas de l’Empalme y Brisas de Rumiyaco, el que genera el pànic en la població, limitant la tasca agrícola, el transport de remeses i l’assistència dels estudiants als seus centres educatius. En aquestes poblacions van detenir arbitràriament a 20 persones.

07/08/2005

Detenció arbitrària de GUSTAVO ROJAS, camperol membre de la Asociación de Productores de Caña a la vereda el Empalme

06/03/2006

Detencions arbitràries. Militars acompanyats de fiscalia, sense cap ordre de captura detenen els senyors OLIBA PEREZ, OMAR MURCIA, JHON FREDY FAJARDO Y LIBIO FIGUROA de la vereda Brisas del Rumiyaco

06/03/2006

Execució extrajudicial de SAMUEL MANRIQUE PEREZ de la vereda Brisas del Rumiyaco. Detingut per efectius de l’exèrcit, va ser després assassinat en el riu Rumiyaco.

18/12/2006

Vessament de cru a Jardines de Sucumbíos.

08/09/2007

Execucions extrajudicials de SIMON CORENA, 36 anys i GENTIL YASCUARAN, 35 anys, de la vereda el Amarradero i FELICIANO OBANDO, 30 anys, vereda Ranchería

05/10/2007

Mobilització de pagesos, indígenes i afrodescendents bloqueja la via d’accés al nucli urbà de Orito per fumigacions indiscriminades de glifosat. Les aspersions han afectat les zones de San José de los Pinos, Alto Amarradero, Argentina, Nueva Argentina, El Empalme

09/10/2009

Paralitzada durant més de 15 dies la producció petroliera a Jardines de Sucumbíos, Nariño, per protestes.

Marzo 2010

Fumigació de cultius il·lícits amb glifosat, pèrdua de diverses hectàrees de cultius de subsistència.

10/03/2010

Presa pacífica de l’Assemblea Departamental per exigir a l’alcalde d’Ipiales, Gustavo Estupiñán, i al governador de Nariño, Antonio Navarro, el compliment dels convenis signats el 20 d’octubre, a canvi que la població camperola i indígena desbloquegessin els pous petroliers.

20/01/2011

En l’explosió d’un cilindre bomba contra la Base Militar JESUS MARIA ANGULO CABEZAS va resultar ferit a la columna vertebral amb limitació per treballar i realitzar activitat física.

30/07/2011

Detenció arbitrària i empresonament de CLIMACO DE LA CRUZ RODRIGUEZ, vicepresident de la Fundación El Progreso, amb diversos càrrecs en contra orquestrats per muntatges judicials.

03/08/2011

Detenció arbitraria sense ordre de captura per la fiscalia y el BAEEV 9 de GERMAN HERMOSA en la vereda Brisas del Rumiyaco. El 14/12/2012 surt de la presó per venciment del termini de detenció.

07/08/2011

Detenció arbitrària pel BAEEV 9 de FAUSTINO CARABALI RODRIGUEZ, extresorer de la Fundación El Progreso (sense ordre de detenció) que és portat a la Base Militar de l’Empalme

28/11/2011

Nens d’una família Awà que anaven cap a l’escola van ser abordats per membres de l’Exèrcit, que els van oferir dolços a canvi que donessin informació de la guerrilla

18/05/2012

Violació, per un militar adscrit al BAEEV 9, de Floralba YUNDA DIZÚ, indígena nasa, del Resguard Nasa Uh, amb discapacitat mental

06/06/2012

Possible Consulta Prèvia sobre Pous Sucumbíos 4st i Sucumbíos 8. Afecta Resguards Indígenes Pastos de Rumiyaco, Ishu del Pueblo Awá, i Nasa Uh.

06/06/2012

Pares de família suspenen tasques escolars a Jardines de Sucumbíos donades les precàries condicions laborals en què es troben els professorat dels seus fills i filles

2012

Pla de Desenvolupament Integral, elaborat per la comunitat

28/10/2012

Durant dotze dies la comunitat va bloquejar la sortida de cru dels pous petroliers, fins que es va signar una acta d’acords amb el governador de Nariño i l’empresa Ecopetrol en què es comprometien a continuar les inversions socials.

15/11/2012

Personal adscrit a la Base Militar de l’Empalme va procedir a desactivar artefactes explosius no convencionals sense tenir en compte procediments de seguretat per a la població, cometent una greu infracció al Dret Internacional Humanitari

14/03/2013

Jardines de Sucumbíos busca ser Municipi Especial

22/03/2013

Bombardejos al costat de la base militar de l’Empalme. Dues persones ferides: MARIA DORA CAPADOR, sagnant per l’esquena, i BLANCA LILIA BISBICUS, que va perdre la parla durant uns dies (passat un any segueix necessitant tractament hospitalari per les seqüeles psíquiques).

29/05/2013

Fustigació o enfrontaments a la base militar de l’Empalme

05/08/2013

Fustigació o enfrontaments a la base militar de l’Empalme

16/09/2013

Fustigació o enfrontaments a la base militar de l’Empalme

11/10/2013

Fustigació o enfrontaments a la base militar de l’Empalme

03/11/2013

Detenció arbitrària de MIGUEL BASTOS, amb maltractaments, a 300 metres de la Base Militar de l’Empalme

14/02/2014

Possible consulta prèvia en relació a la construcció de xarxes de distribució elèctrica per interconnexió colombo-equatoriana. Afectades les veredas Frontera del Amarradero, Santa Rosa, Ranchería, San José de los Pinos i el Diviso. Afecta Resguard Indígena Santa Rosa Sucumbíos El Diviso de l’étnia KOFÁN; Consell Comunitari Liberación y Futuro; Consell Comunitari Nuevo Renacer; Consell Comunitari Nueva Esperanza

22/02/2014

Detenció arbitrària a la vereda El Empalme de GILDARDO ERAZO MORA sense ordre de captura.

17/05/2014

Execució extrajudicial de DEIVI LOPEZ ORTEGA, 15 años; BRAYAN YATACUÉ SECUÉ, 20 anys, indígena; JOSE ANTONIO ACANEMOY, 29 anys, líder indígena Kamtzà; JOSÉ YINER ESTERILLA, afrodescendent del Consell comunitari Nueva Esperanza

ALTRES FETS del BAEEV 9

Data

Municipi

20/08/2004

Valle del Guamuéz (La Hormiga)

200 paramilitars de les AUC que es mobilitzaven en quatre camions, van detenir arbitràriament a dos camperols. Un d’ells EFRÉN LARA, de 70 anys d’edat, havia estat líder camperol fundador de les veredas La Esperanza i Las Malvinas. El grup de paramilitars aquell dia va creuar un lloc de control del BAEEV 9. En aquests dies aquest grup paramilitar va executar a vuit persones de les que es tingui coneixement, va acampar prop del lloc de control abans esmentat de l’exèrcit i va transitar per les vies d’aquest municipi lliurement. Tot això, per tant, es va donar amb el coneixement de la Força Pública.

05/08/2011

Villagarzón, Piamonte i Porotal

Conveni entre la Brigada 27 de l’Exèrcit i ANGLO AMERICAN COLOMBIA EXPLORATION SA per donar protecció a les mines de Puerto Limón i Porotal, a canvi de 60 milions de pesos. Són beneficiaris el BAEEV 9 i el Batalló d’Enginyers 27. Finalitzava el 31/12/2011

15/05/2013

Puerto Asís/lloc de las Bocanas

Operació de Grups paramilitars identificats com els Urabeños, amb armes llargues i curtes, vestits de camuflats, en zona altament militaritzada en la qual té presència el BAEEV 9

Veredas, Resguards i Consells comunitaris al Corregiment de Jardines de Sucumbios

13 veredas: Alto del Amarradero • Argentina • Brisas del Gavilán • Brisas del Rumiyaco • El Empalme • Fronteras del Amarradero • Jardines de Sucumbíos • La Playa • Libertad • Paraíso de Sapoyaco • Ranchería • San José de los Pinos • Santa Lucía, en el pie de monte amazónico.

5 resguards indígenes (Pastos, Nasa, Awá, Kamtzá, Cofán)

3 comunitats afrodescendentes

RESGUARD INDÍGENA SANTA ROSA SUCUMBÍOS EL DIVISO de l’ètnia KOFÁN, constituït per l’INCORA, resolució 10 de 13/5/1998

RESGUARD INDÍGENA PASTOS DE RUMIYACO, acord 274 de 31/1/2012

RESGUARD INDÍGENA ISHU DEL PUEBLO AWA, acord 273 de 31/01/2012

RESGUARD INDÍGENA NASA UH, acord 276 de 31/01/2012

RESGUARD INDÍGENA UKUMARI KANKHE DEL PUEBLO COFÁN

CONSELL COMUNITARI LIBERACIÓN Y FUTURO, resolució 2801 de 13/12/2012 per INCODER

CONSELL COMUNITARI NUEVO RENACER, resolució 2800 de 13/12/2012 per INCODER

CONSELL COMUNITARI NUEVA ESPERANZA, resolució 2799 de 13/12/2012 per INCODER

Oleoductes

Oleoducte transandí, i connexions Mansoya - Orito, San Miguel - Orito, Churuyaco – Orito

1 Aquest article forma part d’una investigació sobre la connivència entre les unitats de l’exèrcit colombià del Plan Especial Energético y Vial amb les empreses extractives. Una versió reduïda de l’article s’ha publicat a la revista Periferia. Prensa Alternativa de Medellín.

2 Els municipis a Colòmbia estan conformats per “corregimientos” que alhora tenen diverses “veredas” i aquestes poden comptar amb “caserios”.

3 Ecopetrol S.A. és l’empresa petroliera més gran de Colòmbia, i figura entre les 39 petrolieres més grans del món. Ecopetrol és propietària absoluta o compta amb participació majoritària de la infraestructura de transport i refinació a nivell nacional. És una empresa nacional creada el 25 agost de 1951, però actualment Ecopetrol SA és una societat d’Economia Mixta vinculada al Ministeri de Mines i Energia. Té camps d’extracció d’hidrocarburs al centre, sud, nord i orient del país. També té dues refineries, ports d’exportació i importació de combustibles i crus a la costa Carib i Pacífica, així com una xarxa de transport de 8.500 quilòmetres d’oleoductes i poliductes

4 FEDERACIÓN NACIONAL SINDICAL UNITARIA AGROPECUARIA “FENSUAGRO” és una organització colombiana de segon nivell que agrupa organitzacions agrícoles y camperoles dels diversos departaments de Colòmbia. Està afiliada a la Via Camperola

5 Veure quadre Relació d’alguns fets i de víctimes.

6 Tomàs Gisbert i Maria Jesús Pinto, Colòmbia: Militarització al servei del extractivisme.

Font: http://www.centredelas.org/index.ph...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.