"Per motius morals i ideològics, m’és impossible formar part de la mesa electoral el 20-D" - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

"Per motius morals i ideològics, m’és impossible formar part de la mesa electoral el 20-D"

Martes.22 de diciembre de 2015 195 visitas Sin comentarios
Interessant article sobre l’objecció electoral i el cas d’Axel. #TITRE

"Per motius morals i ideològics, m’és impossible formar part de la mesa electoral el 20-D"

Un veí de Terrassa ha decidit declarar-se objector de consciència i no es presentarà a la mesa que li ha designat la junta electoral per aquests comicis. Ha presentat una al·legació, en què denuncia que aquesta designació atempta "contra els seus principi

Vicent Almela

Directa

El 25 de novembre passat, Axel va rebre una carta certificada al seu domicili de Terrassa que el citava per participar com a segon vocal a les eleccions generals del 20 de desembre. "Només obrir la carta, de seguida vaig tenir clar que no acudiria a la citació", explica el jove de 31 anys, que, tot i que en un primer moment va intentar buscar alguna excusa per justificar la seua absència a la mesa, reconeix: "Vistes les contradiccions morals i ideològiques que em suposaria triar una altra opció, finalment em vaig adonar que, per mi, la via més coherent era fer objecció de consciència".

"Un cop presa la decisió, vaig començar a informar-me sobre la llei electoral i quines podien ser les conseqüències de no presentar-me", comenta Axel, que el dimarts següent va presentar una al·legació davant la junta electoral de zona de Terrassa per explicar els motius de la seua decisió. Segons explica el terrassenc en aquest document: "Dita designació atempta contra la meva consciència i els meus principis morals i ideològics, que no em permeten la participació en l’estructura parlamentària representativa del sistema establert, ja que em veig obligat a col·laborar en un sistema electoral que no comparteixo i al qual, ideològicament, sóc contrari".

"Vist que no rebia resposta i el dia de les eleccions s’apropava, vaig decidir contactar amb Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) per explicar-los el meu cas". El col·lectiu, ràpidament, va donar suport moral al jove i també va col·laborar amb la visibilització del seu cas convocant una concentració davant de l’ajuntament de la localitat el dimecres passat. "També vaig contactar amb el Grup Antimilitarista Tortuga (GAT) i el col·lectiu Des-censo electoral per informar-me. Tenen un grup de correu que serveix com a xarxa de suport mutu per compartir experiències amb altres persones que ja han fet objecció abans i s’enfronten a un procés judicial".

Segons l’article 143 de la Llei electoral, "l’absència injustificada" a la mesa electoral –l’objecció de consciència– no es contempla com una opció vàlida i està penada amb una sanció de tres mesos a un any de presó o una multa de sis a vint-i-quatre mesos. Davant aquesta possibilitat, el jove "assumeix les possibles conseqüències" i defensa l’objecció "com un mecanisme de defensa civil no-violenta de les persones que veuen violentada la seva consciència pel poder o les lleis". Considera que, en el seu cas, l’objecció "es desprèn d’un no-reconeixement personal dels partits, el parlamentarisme i l’Estat, entitats i institucions en què no em sento representat ni identificat i, per consegüent, aquesta negativa esdevé el rebuig concret d’una normativa que vulnera les conviccions de la meva persona".

Axel, que tot i sentir-se identificat amb la ideologia llibertària no vol encasellar-se, està vivint aquest procés amb tranquil·litat. "Pensava que em ficaria més neguitós, però no; com que m’ha sortit des de dins i no m’ho he hagut de pensar gaire, em sento còmode", explica l’objector, que encararà el diumenge com un dia normal: "Potser vaig a fer una excursió al camp o em quedo descansant a casa, segons com em trobi quan m’aixequi".

Formació i suport mutu per afrontar l’objecció

Tot i que molts col·lectius defensen l’abstenció de vot com un dels mecanismes per mostrar desacord amb les lleis electorals i el sistema de democràcia representativa, es parla poc de l’objecció de consciència i els mecanismes de suport cap a les persones que són citades a formar part de les meses cada vegada que hi ha eleccions. En aquests comicis, a més d’Axel, hi ha dues persones més que han fet pública la seua intenció de fer objecció de consciència: Iker a La Rioja i Juan a Navarra. Col·lectius com el GAT o Des-censo electoral ofereixen informació, acompanyament i assessorament a les persones que decideixen fer objecció de consciència i també ajuden a crear xarxes de suport mutu posant en contacte les persones amb altres que ja ho han fet anteriorment.

Un exemple és el cas d’Àlex, membre del GAT, que es va declarar objector quan va ser nomenat primer vocal d’una mesa electoral a Elx a les darreres eleccions generals de 2011. Després de la negativa de la junta, a la seua al·legació, Àlex va decidir fer públiques les raons per les quals no formaria part de la mesa, que també eren ideològiques i morals. La jornada electoral va transcórrer sense incidents per l’activista, tot i que, un any després, va rebre una carta que li indicava que hi havia una causa oberta contra ell. Ara, es troba a l’espera d’un judici, que arribarà el pròxim 19 de maig. La fiscalia –després de rebaixar la primera petició– li demana 540 euros o tres mesos de presó, que quedarien en suspensió. L’antimilitarista no ho ha acceptat.

Axel, per la seua banda, considera que "estaria bé informar més les persones que tenen l’opció de no participar a les meses i, igual que es fan campanyes per l’abstenció, fer campanyes i manuals per l’objecció de consciència". Segons el veí de Terrassa, aquesta situació li recorda el moviment antimilitarista dels anys 90, "que, al principi, era un poc marginal i les penes eres molt dures, però que, a poc a poc, es va anar generalitzant i les penes van anar baixant fins a abolir l’obligatorietat del servei". Segons l’objector, "quan es computen els vots, sempre es parla de quanta abstenció hi ha hagut, però mai no es contempla l’objecció de consciència", opcions que considera que "haurien de ser complementàries". Per concloure, afirma: "Moltes vegades, l’abstenció –ja sigui activa o passiva– guanya a molts municipis. Si es contemplés, realment es veuria el Parlament tot ple d’escons buits i es demostraria el nivell real de democràcia que tenim".