Per la desmilitarització de la serra d’Aitana - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Per la desmilitarització de la serra d’Aitana

Jueves.25 de mayo de 2017 218 visitas Sin comentarios
Laia Mas, Diari La Veu #TITRE

Encara recorde la primera vegada que vaig pujar a l’alt de la serra d’Aitana. Eren els inicis del segle XXI i els militars van obrir les tanques que habitualment romanen tancades i prohibeixen el pas a la societat civil fins al cim de la muntanya. Passava per allí la volta ciclista a Espanya, una de les poques cites que ens ha permés, als ciutadans dels pobles que envolten l’Aitana, trepitjar el territori on se situen els radars dels militars: el cim. Jo sóc de Sella, un poble xicotet als peus de l’Aitana. En l’imaginari de qualsevol persona del meu poble apareixen "les boles de l’Aitana", com un ens aliè i alhora proper amb el qual hem conviscut sempre però que desconeixem totalment. Moltes vegades ens hem preguntat, sobretot de xiquetes, què hi hauria dins d’aquelles boles, tan enigmàtiques, que coronen el cim de la muntanya més alta de les comarques d’Alacant, sobre les quals s’han explicat, fins i tot, històries relacionades amb els ovnis. Però, en molt poques ocasions, hem tingut l’oportunitat de comprovar-ho.

"Les boles" són només una part de la base militar situada a la serra d’Aitana des de fa més de cinquanta anys. La base, hui en dia ja en desús, va aterrar a l’Aitana com a conseqüència de l’acord bilateral entre l’estat espanyol i els Estats Units signat l’any 1953 en el marc de la Guerra Freda. Aquest conveni va suposar la construcció de tretze Esquadrons d’Alerta i Control arreu de l’Estat al servei dels Estats Units, dels quals l’Aitana era el número 5. La seua construcció es va acabar l’any 1960 i, quatre anys més tard, els Estats Units la van abandonar. No obstant això, la presència militar va seguir activa a la base fins l’any 2007, quan els militars la van abandonar i van concentrar els seus efectius als radars –és a dir, "les boles"–, que guien la navegació marítima i aèria de l’OTAN cap a Orient Mitjà i el Magreb.

La presència militar a l’Aitana ha sigut qüestionada constantment, s’han celebrat nombroses marxes per la desmilitarització i s’han dut a terme algunes accions per reivindicar i conscienciar la gent al voltant dels valors de la pau i el compromís amb el medi ambient. Les instal·lacions abandonades de la base estan en desús, davant l’evident inutilitat del seu ús militar, i podrien aprofitar-se per a iniciatives diverses que s’han proposat des de la societat civil: alberg juvenil, aules de formació de matèries relacionades amb la natura, espai per al foment de la cultura de pau, universitat de les muntanyes o instal·lacions per a guardes forestals són algunes d’elles.

En aquest context, diversos col·lectius de la zona han organitzat, per al proper diumenge 28 de maig, la XIV Marxa per la Pacificació i Desmilitarització de l’Aitana. L’any passat, els col·lectius van demanar, sota el lema "Aitana per la utopia. Volem la base per a la nova cultura", que se cediren les instal·lacions per a establir un centre universitari de l’entorn natural d’Aitana. És a dir, transformar l’espai en un centre formatiu que afavorira la vertebració i el creixement del territori que envolta l’Aitana i els seus habitants. Enguany, en una segona fase, es planteja la necessitat de l’abandó militar del cim i la transformació dels radars en un observatori astronòmic públic d’ús formatiu i social.

L’anomenada Universitat Internacional de Diània – Universitat de Les Muntanyes seria un centre, a més, no adreçat a una elit universitària, sinó centrat en una educació popular amb especial atenció per les persones més desafavorides socialment, un lloc d’acollida i celebració de debats, espai de reflexió, convivència i difusió del patrimoni de Diània. Una universitat pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora, gratuïta, en català i, per què no, autogestionada. Un centre a la total disposició dels ciutadans i acomplint el seu paper de servei públic. La iniciativa podria servir, a més, per a dinamitzar els pobles del voltant de l’Aitana, molts dels quals apareixen al recentment publicat llistat de pobles que desapareixeran en un futur no massa llunyà per despoblament.

Malgrat l’atractiu evident de la proposta, i com es podia esperar, els col·lectius han rebut ja dues negatives a la petició de donació de l’espai. D’altres, com l’Ajuntament d’Alcoleja (poble a què pertany part del territori de la base) i la Diputació d’Alacant proposen comprar-lo per a dur endavant iniciatives, com ara una residència per a la tercera edat o un centre de retir per als militars. Per a gustos, colors. Però, què volem els ciutadans i ciutadanes dins "les boles de l’Aitana"? Per què no prenem part per deixar d’imaginar històries d’ovnis i manifestem el que ens agradaria que fóra aquest espai de la serra que ens ha vist créixer i en el qual desenvolupem les nostres vides? Quins poden ser els guanys i els perjudicis de la privatització d’aquest espai enmig de la natura? I els de la seua autogestió per a projectes culturals, mediambientals, educatius i populars?

Potser és ara quan tenim l’oportunitat d’apoderar-nos i dir la nostra, abans que agents privats compren la base per donar-li un ús particular i ens tornen a negar l’accés a una serra que és de totes. Fem sentir la nostra veu i les nostres propostes per decidir què volem fer amb un espai que, se’ns dubte, podria donar peu a molts projectes interessants per al territori de Diània. Pensem l’Aitana i decidim nosaltres mateixes què és el que volem construir. El diumenge 28 tenim l’oportunitat de fer-ho en la marxa que partirà des del Safari d’Aitana fins al Port de Tudons. Per la desmilitarització de la serra d’Aitana!

Font: https://www.diarilaveu.com/columnis...