“Les papallones crearan huracans”: Manifest de la VII Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana

Aquest és el manifest que llegirem el proper diumenge a L’Aitana.

(Más abajo, traducción al castellano)

“Les papallones crearan huracans”: Manifest de la VII Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana

Pareix que va ser ahir quan començàrem a realitzar la marxa per la desmilitarització d’aquesta, la nostra ben volguda Serra d’Aitana. Però no, ja hem celebrat unes quantes edicions, al llarg de les quals moltes persones de les què hui estem ací hem estat any rere any, mentre que també se’ns ha anat unint gent nova, que renovava als qui es cansaven o defallien en veure tan difícil aconseguir l’objectiu pretés.

Certament és un llarg camí poder aconseguir que les institucions militars a poc a poc vagen abandonant els espais públics de la nostra societat, i així arribar a conéixer una Serra d’Aitana íntegrament gaudida i respectada per tots aquells éssers vius (humans, animals i vegetals) a qui pertany.

No obstant sí que podem celebrar alguns èxits, com la recent desafectació militar de la base al peu del Port de Tudons. Això sense comptar amb les nombroses persones que, coneixent la nostra reivindicació i possiblement mogudes per “aqueix efecte del moviment d’ales de la papallona que fa sorgir huracans”, han pogut reflexionar i formar-se opinions pròpies sobre el sentit i les conseqüències del militarisme en el planeta.

Aquesta marxa forma part del camí que hem de recórrer darrere de la nostra meta. És un gest i també una forma d’acceptar la nostra pròpia responsabilitat. Algun dia els nostres descendents ens preguntaran potser perquè les armes i la violència constituïen l’única forma d’organitzar la societat i resoldre els seus problemes. I nosaltres, junt amb altres persones d’altres temps i llocs que també s’esforcen en la construcció d’un món en què els exèrcits i les guerres siguen història, podrem dir que no vam estar creuats de braços, i referir-nos a actes com el que hui realitzem.

No volem enganyar-nos ni enganyar a ningú. El camí a recórrer és més difícil, més empinat i més escarpat que el de la senda que ens porta al cim d’aquesta bella serra, per desgràcia hui coronada per una instal•lació militar i un radar que guia els pardals metàl•lics que naveguen per l’aire portant el dolor i la mort a països llunyans.

Però hi ha motius per a l’optimisme i l’esperança. Gràcies a l’esforç i a la lluita de moltes persones com les que hui estem ací i moltes altres que ens acompanyen en el nostre anhel, és possible somiar amb un món futur sense exèrcits. Un dia, no fa tant de temps, el treball conjunt de totes aquestes persones somiadores va aconseguir que a l’estat espanyol deixara d’existir el Servei Militar Obligatori. Sabem que això no va acabar amb la institució militar i que hui es compra amb diners la vida de persones pobres i d’immigrants a la recerca d’un futur perquè l’exèrcit continue tenint la seua “carn de canó”. Sabem que l’exèrcit hui continua sent l’instrument perquè els que oprimixen i espolien puguen seguir avant amb els seus negocis. Però també sabem que el militarisme és vulnerable, que els discursos que tracten de justificar-lo són cortines de fum, i que els suposats consensos socials i jurídics que ho mantenen poden afonar-se com un castell de naips.

Finalment, recordar que el nostre camí és com el de l’heroi mitològic Prometeu. La nostra tasca és la de transmetre una flama encesa a altres persones perquè puguen despertar del mal son al qual el militarisme és una realitat inexorable. Haurem de repetir moltes vegades aqueix viatge de Prometeu –que regala junt amb la llum l’enteniment a l’espècie humana- abans que el militarisme i la guerra desapareguen de la Història. Som conscients que la tasca serà àrdua i que potser no estiguem fent més que sembrar les llavors d’una collita que altres persones arreplegaran demà. Per això no perdrem la nostra paciència, la nostra esperança ni la nostra fe en l’ésser humà i continuarem perseverant en aquesta bella tasca de construir la Pau.

Per una Serra d’Aitana sense instal•lacions militars.

Per una Serra d’Aitana protegida mediambientalment i a l’abast del gaudi de tots i totes.

Per un món just, sense guerres i sense exèrcits.

Serra d’Aitana, maig 2010

 Col·lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i L’Alcoià (COCUPANCA)
 Grupo Antimilitarista Tortuga
 Colla Ecologista “La Carrasca”-Ecologistes en Acció

Informació sobre la marxa i cartell

“Las mariposas crearán huracanes”: Manifiesto de la VII Marxa per la Desmilitarizatció de la Serra d’Aitana

Parece que fue ayer cuando comenzamos a realizar la marcha por la desmilitarización de ésta, nuestra querida Sierra de Aitana. Pero no, ya hemos celebrado unas cuantas ediciones, a lo largo de las cuales muchas personas de las que hoy estamos aquí hemos permanecido año tras año, mientras que también se nos ha ido uniendo gente nueva, que renovaba a quienes se cansaban o desfallecían al ver tan difícil de alcanzar el objetivo pretendido.

Ciertamente es un largo camino poder lograr que las instituciones militares poco a poco vayan abandonando los espacios públicos de nuestra sociedad, y así llegar a conocer una Sierra de Aitana íntegramente disfrutada y respetada por todos aquellos seres vivos (humanos, animales y vegetales) a quien pertenece.

No obstante sí podemos celebrar algunos logros, como la reciente desafectación militar de la base al pie del Port de Tudons. Ello sin contar a las numerosas personas que, conociendo nuestra reivindicación y posiblemente movidas por “ese efecto del movimiento de alas de la mariposa que hace surgir huracanes”, han podido reflexionar y formarse opiniones propias sobre el sentido y las consecuencias del militarismo en el planeta.

Esta marcha forma parte del camino que hemos de recorrer en pos de nuestra meta. Es un gesto y también una forma de aceptar nuestra propia responsabilidad. Algún día nuestros descendientes nos preguntarán quizá porqué las armas y la violencia constituían la única forma de organizar la sociedad y resolver sus problemas. Y nosotras y nosotros, junto con otras personas de otros tiempos y lugares que también se esfuerzan en la construcción de un mundo en el que los ejércitos y las guerras sean historia, podremos decir que no estuvimos cruzados de brazos, y referirnos a actos como el que hoy realizamos.

No queremos engañarnos ni engañar a nadie. El camino a recorrer es más difícil, más empinado y más escarpado que el de la senda que nos lleva a la cima de esta bella sierra, por desgracia hoy coronada por una instalación militar y un radar que guía a los pájaros metálicos que navegan por el aire llevando el dolor y la muerte a países lejanos.

Pero hay motivos para el optimismo y la esperanza. Gracias al esfuerzo y a la lucha de muchas personas como las que hoy estamos aquí y muchas otras que nos acompañan en nuestro anhelo, es posible soñar con un mundo futuro sin ejércitos. Un día, no hace tanto tiempo, el trabajo conjunto de todas estas personas soñadoras consiguió que en el estado español dejara de existir el Servicio Militar Obligatorio. Sabemos que eso no acabó con la institución militar y que hoy se compra con dinero la vida de personas pobres y de inmigrantes en busca de un futuro para que el ejército siga teniendo su “carne de cañón”. Sabemos que el ejército hoy sigue siendo el instrumento para que quienes oprimen y expolian puedan seguir adelante con sus negocios. Pero también sabemos que el militarismo es vulnerable, que los discursos que tratan de justificarlo son cortinas de humo, y que los supuestos consensos sociales y jurídicos que lo mantienen pueden derrumbarse como un castillo de naipes.

Por último, recordar que nuestro camino es como el del héroe mitológico Prometeo. Nuestra tarea es la de transmitir una llama encendida a otras personas para que puedan despertar del mal sueño en el que el militarismo es una realidad inexorable. Tendremos que repetir muchas veces ese viaje de Prometeo –que regala junto con la luz el entendimiento a la especie humana- antes de que el militarismo y la guerra desaparezcan de la Historia. Somos conscientes de que la tarea será ardua y de que quizá no estemos haciendo más que sembrar las semillas de una cosecha que otras personas recogerán mañana. Por ello no perderemos nuestra paciencia, nuestra esperanza ni nuestra fe en el ser humano y seguiremos perseverando en esta hermosa tarea de construir la Paz.

Por una Sierra de Aitana sin instalaciones militares.

Por una Sierra de Aitana protegida medioambientalmente y al alcance del disfrute de todos y todas.

Por un mundo justo, sin guerras y sin ejércitos

Serra d’Aitana, maig 2010

 Col·lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i L’Alcoià (COCUPANCA)
 Grupo Antimilitarista Tortuga
 Colla Ecologista “La Carrasca”-Ecologistes en Acció

Información sobre la Marcha y cartel