Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

La historiografia de la dominació

Sábado.2 de abril de 2016 261 visitas - 1 comentario(s)
Epíleg de Blai Dalmau per al llibre de David Algarra "El comú català" #TITRE

La historiografia dominant d’avui en dia és, en gran mesura, la historiografia de la dominació. Acostuma a tractar a la gent corrent -el poble, el comú- com a receptora i subordinada de la història, com a instrument i objecte dels afers històrics, deixant de banda totes aquelles ocasions en què el poble ha figurat com a agent i subjecte: com a protagonista de l’esdevenidor; com a entitat distinguida i antagònica d’aquells que pretenen dominar la vida social en benefici propi.

Així, per exemple, la historiografia dominant anomena “encercament” i “desamortització” a un procés històric que, a parer meu, per a designar-lo sense eufemismes i evocar la seva significació per al comú, seria adequat anomenar “l’espoliació massiva” o “la gran privatització” o, en paraules de l’economista Karl Polanyi, “una revolució dels rics contra els pobres”. Aquest procés va suscitar, tal com palesa El Comú Català, fortes resistències populars, ja que moltes persones el van percebre com un colossal despropòsit. Tanmateix, en els llibres d’història dels instituts de secundària gairebé ho ji trobarem cap explicació d’aquestes resistències; i les minses mencions que hi podem trobar contenen una notable càrrega de menyspreu i confusió. És que la historiografia dominant creu, i voldria fer-nos creure, que aquelles resistències populars envers el naixent sistema estatal-capitalista provenien només de recalcitrans i retrògads sectors religiosos, de conservadorismes desassenyats i sentimentalismes monàrquics... Però les coses no són bé així. En bona mesura, aquelles resistències foren la coratjosa expressió d’éssers humans que se sentien millor amb propietat comunal que amb propietat privada; millor amb assamblees populars potestatives que amb parlaments i Estats; millor amb el contacte directe amb la terra que entaforats en fàbriques; i millor amb una cultura popular genuïnament participativa que consumint passivament una cultura mediàtica venal y banal.

El comú català. La història dels que no surten a la història
David Algarra Bascón
Ed. Potlach, Vilanova del Camí, 2015

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.