Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

L’economia moral versus l’economia de mercat

Miércoles.20 de abril de 2016 73 visitas Sin comentarios
Texte del llibre de David Algarra "El Comú Català". #TITRE

L’any 1971 l’historiador Edward Palmer Thompson va crear el concepte d’economia moral en el seu article “L’economia moral de la multitud anglesa en el segle XVIII” que va sortir al número 50 de la revista anglesa “Past and Present”, on reclamava per a l’estudi de les societats antigues i modernes la mateixa complexitat metodològica que utilitza l’antropologia cultural quan estudia les societats primitives. Dins l’economía moral de l’Antic Règim Thomspon fa dues divisions: l’economia moral de la multitud, amb el seu codi popular basat en els usos i costums -és a dir, en el consens popular-, i l’economia moral paternalista de les classes dominants que es recolzarà en codis legals no refredats per les classes populars. A diferència de l’economia de mercat capitalista, on les relacions econòmiques es basen en criteris purament econòmics, l’economia moaral de la multitud s’estableix en una societat on les relaciones econòmiques estan enrellaçades i immergides en les relacions polítiques, socials, culturals, morals, així com dels costums.

Per tant, es tracta d’una economia amb un component moral que fixa la seva lògica des d’una discriminació ètica d’alló que és correcte i allò que és incorrecte o inacceptable. Aquesta economia moral de les multituds, com diu Thompson, s’oposa a l’economia moaral paternalista de les classes dominants, com després s’oposarà a l’economia capitalista quan comencin les desamortizacions i els tancaments de terres: “L’economia moral de la multitud va trencar decisivament amb la dels paternalistes, donat que l’ètica popular sancionava l’acció directa de la multitud, mentre que els valors d’ordre que apuntalaven el model paternalista s’oposava a aquesta categòricament” (Thompson, 1971).

Aquesta moral popular no s’ha de confondre amb la moral cristiana de l’Església, ni amb la moral oficial de les classes dominants, perquè, com diu el mateix Thompson, les seves normes “sòn definides en l’interior de la cultura plebea mateixa”, que discrimina els límits fronterers entre una convivència suportable i quelcom que violenta aquesta convivència i trenca l’equilibri social.

El pensador Pedro García Olivo considera que la cultura dominant actual, filla de l’Il·lustració, servint-se de l’Escola, fa una lectura interessada de les altres cultures basada en un treball doble d’exclusió i d’inclusió. La cultura occidental dominant ha construït una mentalitat universalista i abstracta que no és capaç de captar la diferencia i de comprende l’alteritat concreta i empírica, és a dir, no veiem l’altre, perquè, ens veiem a nosaltres mateixos pertot arreu, però no només no veiem el cos de la diferència cultural sinó que els aspectes clars i explícits que l’altra porta són tergiversats i ocultats perquè resulten amenaçants. Aixó mateix descriu d’historiador Enrique Dussel a la seva obra “1492, l’encobriment de l’altre” i és extrapolable a les antigues societats rurals tradicionals dels nostres mateixos territoris.

El comú català. La història dels que no surten a la història
David Algarra Bascón
Ed. Potlach, Vilanova del Camí, 2015

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.