Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Els mega-incendis i el territori valencià

Lunes.20 de junio de 2016 125 visitas Sin comentarios
Samaruc Digital. #TITRE

La Comunitat Valenciana és la zona amb major quantitat de mega-incendis d’Espanya, i probablement d’Europa, des que hi ha registres estadístics. Així ho arreplega l’informe sobre la regeneració dels grans incendis de 2012 elaborat per a la Generalitat pel CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani). Els seus autors presenten una síntesi per a Samaruc Digital, on analitzen els efectes dels grans focs de Cortes de Pallás i Andilla. A més plantegen com s’hauria d’actuar en eixes zones.

El terme mega-incendi definix els incendis forestals de gran superfície que produïxen alts impactes, tant en els ecosistemes com en la societat. Els mega-incendis estan augmentant en tot el món i són responsables d’una gran part de l’impacte originat pel foc, tant a escala global (per exemple en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle) com a local. Esta tendència és previsible que s’incremente a curt termini a causa de les conseqüències del canvi climàtic.

El territori valencià presenta unes condicions biogeogràfiques que la fan especialment propensa a la idea de mega-incendis. En la base de dades sobre incendis forestals d’Espanya, des de 1968 hi ha registrats 11 casos que superen les 20.000 ha forestals cremades, d’ells el 55% corresponen a la Comunitat Valenciana. Per al mateix període a Espanya hi ha registrats 18 incendis de més de 15.000 ha, el 56% en el territori valencià.

Concentració de mega-incendis a València

La Comunitat Valenciana és la zona d’Espanya que ha patit major proporció de mega-incendis des que tenim registres directes, i probablement d’Europa. A més de l’elevat número de mega- incendis destaca l’elevat percentatge que estos fenòmens representen en el total de la superfície cremada. Així, els incendis de més de 20.000 ha suposen el 17% del total de la superfície cremada en el període 1968-2014 (este percentatge representa només el 2,4% a Espanya).

València és la província més afectada pels mega-incendis (Figura I) , tant en número com en extensió, amb quatre incendis de més de 20.000 ha. A més, des de 1978 (any a partir del que es disposa d’informació cartogràfica) un 32% de la superfície cremada per grans incendis (de més de 500 ha) s’ha tornat a cremar en un altre gran incendi.

El canvi climàtic incrementa el risc de mega-incendis

Dins d’un context de clima mediterrani favorable a la propagació del foc, la Comunitat Valenciana presenta unes condicions estructurals, de relleu i meteorològiques, que generen situacions extremes de vents durant l’estació estival (ponents, brises i cicles combinats) amb relativa freqüència. Unes situacions que de vegades generen focs que superen la capacitat d’extinció i es convertixen en mega-incendis. Les projeccions de canvi climàtic indiquen una intensificació de les sequeres i del risc d’incendis per al sud d’Europa.

Alta intensitat i severitat

Els mega-incendis produïxen l’homogeneïtzació del paisatge amb tipus de combustibles (comunitats vegetals) que facilita la propagació del foc a mitjà termini i incrementa la probabilitat de nous grans incendis. Els mega-incendis també es caracteritzen per la seua alta intensitat i severitat. La severitat del foc està considerada com un factor crític en l’impacte dels incendis i en la pèrdua del component biològic i, en conseqüència, en la posterior regeneració després de l’incendi.

En els grans incendis del 2012 de la Comunitat Valenciana, s’ha observat que a Andilla més del 66% de la superfície va cremar amb severitat alta o molt alta, percentatge que en l’incendi de Cortes de Pallás suposa quasi el 75% de la superfície cremada, possiblement pel fet que gran part de la superfície afectada s’havia cremat ja en els mega-incendis de 1994. No obstant això, esta alta severitat no ha suposat una minva en la capacitat de regeneració de les pinedes en aquelles masses que havien aconseguit la maduresa reproductiva, ja que al cap de més de 30 mesos s’observen densitats de regenerat molt altes.

Crema sobre cremat

A l’incendi de Cortes de Pallás de 2012, més del 90% de la superfície afectada ja s’havia cremat en anteriors incendis, la regeneració del qual va donar com resultat comunitats vegetals molt inflamables amb gran acumulació de combustible i una elevada continuïtat espacial. És previsible, tal com s’ha observat, que la recuperació de la vegetació en les zones cremades en 2012 repetisca este patró i, per tant, es generen comunitats amb un risc d’incendi creixent a mitjà termini. En conseqüència, la gestió d’estes àrees hauria d’incloure tractaments que combinen la regeneració de la vegetació i el control del combustible amb l’objectiu, a llarg termini, de reduir el risc de nous incendis i millorar la qualitat de la vegetació.

Ajuda a la regeneració

Al contrari, a Andilla l’incendi del 2012 va afectar majoritàriament superfícies de pineda madura, les quals estan regenerant amb altes densitats i és probable que a curt termini (4-5 anys) es produïsquen seriosos problemes de competència, amb estancament del creixement de les masses en regeneració i acumulació de combustibles altament inflamables (Figura 2) . En estes zones seria recomanable realitzar tractaments d’ajuda a la regeneració per a afavorir l’evolució i creixement d’estes comunitats, així com per a disminuir el risc de possibles nous incendis. Sin título2 a

Recolonitzar després del foc

Des del punt de vista de la regeneració de la coberta vegetal, en les espècies adaptades al foc la regeneració és independent de la grandària de l’incendi, ja que té lloc a partir d’elements reproductors de les plantes presents en la zona cremada. No obstant això, la grandària de l’incendi és molt rellevant per a les espècies vulnerables, ja que estes espècies tenen que recolonitzar les zones cremades des de fora del perímetre de l’incendi.

En relació amb els incendis de 2012, este factor és especialment important en el cas d’Andilla, ja que s’han vist afectades espècies com la savina negra (Juniperus phoenicea), la savina de muntanya (Juniperus savina) i el pinassa (Pinus nigra ssp salzmanii) , espècies amb escassa capacitat de regeneració després de l’incendi (Figura 3 i 4).

José Antonio Alloza i Ramón Vallejo

Investigadors del CEAM

Font: http://samarucdigital.com/2015/09/0...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.