Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Els deu gegants de la indústria militar

Martes.10 de julio de 2018 108 visitas Sin comentarios
La Directa. #TITRE

La despesa militar dels estats va augmentar fins als 1.739 bilions de dòlars el 2017, un 1,1% més que l’any anterior. Expliquem qui són les empreses del rànquing elaborat per l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI)

Pau Fabregat
Celia Castellano

La despesa militar dels estats va augmentar l’any 2017 fins als 1.739 bilions de dòlars, un creixement d’un 1,1% respecte al 2016. Així ho recull el nou informe del Stockolm International Peace Research Institute (SIPRI), que es va presentar la passada setmana a set ciutats del món, en el marc dels Dies d’Acció Global d’una campanya per reduir la despesa militar en un 10%. Però l’any anterior, la despesa mundial ja arribava a 1.686 bilions de dòlars, equivalent al 2,2% del PIB mundial.

El 2016, la venda d’armes global va créixer després de cinc anys de disminució, segons les dades de SIPRI de desembre del 2017. Només les cent empreses més poderoses segons volum van vendre armament per un import de 374.800 milions de dòlars, un augment d’un 1’9% respecte a l’any 2015, sense comptar les empreses xineses, ja que, segons el think tank, les dades no estan contrastades, tot i que es creu que estarien entre les 20 primeres companyies. El 58% de les vendes del top 100 corresponen a companyies dels Estats Units, que dominen el rànquing en un 38%, amb unes vendes el 2016 de 217.200 milions de dòlars, moltes d’elles amb producció d’armament nuclear, seguides de vuit empreses britàniques, un 9,6%.
Només les cent empreses més poderoses segons volum van vendre armament per un import de 374.800 milions de dòlars, un augment d’un 1’9% respecte a l’any 2015

Tot i que no es troben entre les deu primeres, és destacable el creixement del conjunt d’empreses russes el 2016: fins a un 3,8%, 26.600 milions de dòlars. Un exemple és la companyia United Aircraft, en la tretzena posició. Des del SIPRI destaquen també l’increment de les vendes d’empreses de potències emergents com Corea del Sud en un 20,6%, en part fruit de les recents amenaces al país. També continuen a l’alça empreses turques, amb un creixement global del 27,6% aquell mateix any. En contrast, l’Índia ha disminuït en un 1,2% la seva producció de l’últim l’any registrat.

L’institut suec detalla que gran part la venda de les grans empreses del sector correspon a demandes dels departaments de Defensa nacionals i a agències equivalents. La resta són de ministeris de defensa d’altres països mitjançant exportacions, un part important de les quals es transfereix a aliats. Part de les vendes són degudes a programes de modernització dels estats. En aquest panorama, quins són els gegants de la indústria militar?

1. Lockheed Martin: la més poderosa del món

40.830 milions de dòlars

És l’empresa d’armament més poderosa del món per venda, amb un creixement d’un 10,7% respecte a l’any anterior. Amb seu a Bethesda, s’ha convertit en la principal contractista del Departament de Defensa dels Estats Units i recentment, ha signat un nou contracte amb el Pentàgon de 928 milions de dòlars per a la modernització de sistemes. És la productora del míssil JASSM-ER de baixa visibilitat emprat en un atac a Síria coordinat amb l’Estat francès i Regne Unit, el passat mes d’abril, en resposta a un suposat atac químic de Bashar Al Assad. Entre altres, també fabrica els avions F-22 Raptor i els míssils nuclears tridents II (D5) per als EUA i el Regne Unit. També és el principal productor dels avions de combat F-35, les entregues dels quals a l’exèrcit nord-americà ha provocat el creixement de venda del 2016, segons SIPRI. Lockheed Martin forma part del consorci AWE-ML, que fabrica els caps nuclears del Regne Unit. Des de l’any 2017, la companyia és responsable del sistema de defensa antimíssils THAAD dels EUA, instal·lat a Corea del Sud, però inactiu.

El president de Lockheed Martin és Robert J. Stevens, qui va formar part durant l’administració Bush de la Comissió per Examinar el Futur de la Indústria Aeroespacial del país.

2. Boeing: favors al Pentàgon

29.510 milions de dòlars

Segona el rànquing, Boeing és la principal proveïdora dels míssils balístics intercontinentals LGM-30G Minuteman III al Departament de Defensa dels EUA, els únics operatius d’aquest tipus amb què s’equipen els vaixells nuclears, en aquests moments en alerta màxima, desplegats fins a l’any 2030. A més, és el productor del coet Space Launch System (SLS) i el segon fabricant d’avions bombarder i caces del món. El 2016, la companyia va augmentar les seves vendes en un 0,4% respecte a l’any anterior.

L’any 2004, un alt càrrec del Pentàgon, Darleen A. Druyun, va ser condemnada a nou mesos de presó després de reconèixer que havia afavorit contractes multi milionaris de Boeing, entre ells, un contracte de 4.000 milions de dòlars per actualitzar l’aviònica C-130, un contracte de 20.000 milions de dòlars per 100 vaixells i la reelaboració d’un sistema d’alerta per a l’OTAN, com a agraïment a l’empresa per haver contractat diversos familiars. Fins el 2007, Boeing dominava el top 100 de les vendes d’armes.

3. Raytheon: el frabricant dels míssil de la Guerra del Golf

22.910 milions de dòlars

Popular per haver fabricat els míssils MIM-104 Patriot emprats a la Guerra del Golf, el gegant nord-americà s’encarrega de desenvolupar sistemes d’electrònica militar i actualment treballa per allargar la vida dels míssils Trident II de la marina dels Estats Units. L’any 2017 va rebre un contracte de la Defensa nord-americana de 900 milions de dòlars per desenvolupar un míssil de creuer nuclear de llarg abast. L’abril de 2017, EUA va llançar 59 míssils Tomahawk contra la base aèria Al Shayrat, prop de la frontera amb el Líban, fabricats per Raytheon, abans per General Dynamics, la primera operació militar de l’administració Trump.

4. Bae Systems: comptabilitat falsa i venda irregular

22.790 milions de dòlars

Amb seu al Regne Unit, té adjudicats contractes per proveir serveis d’informació al Sistema d’Arma Estratègica dels míssils Trident II (D5) i els Sistemes d’armes d’atac. Fins a l’any 2021, s’encarregarà de l’assistència tècnica dels Míssils Balístics Intercontinentals Minutemann III dels EUA. Bae Systems forma part de MBDA-Systems, una joint venture, juntament amb companyies Airbus i Leonardo, que va subministrar el míssil ASMPA de mig abast a la força aèria francesa, model que tenen previst actualitzar per ampliar la seva vida útil fins a l’any 2035.

L’any 2010, l’empresa va acceptar declarar-se culpable d’un delicte de comptabilitat falsa i venda irregular d’un sistema de radar a Tanzània, després de més de deu anys d’acusacions de corrupció, entre elles la de suborn a països com Aràbia Saudita i Hongria per obtenir il·legalment contractes de Defensa. La companyia va haver de pagar multes de 400 milions de dòlars als EUA i 50 milions al Regne Unit. Bae Systems està actualment presidida per Roger Carr, assessor sènior del gegant de capital risc KKR, i fins a l’any 2015 ocupava la tercera posició del top 100.

5. Northrop Grumman: l’avió indetectable pels radars

21.400 milions de dòlars

L’empresa és coneguda per haver dissenyat l’avió polivalent B-2 Spirit durant els governs de Richard Nixon i Ronald Reagan. L’aeronau no era detectable pels radars i va ser emprat a l’Afganistan i a l’operació Força aliada a Kosovo, i tenia capacitat per transportar 16 bombes nuclears B83. El conglomerat nord-americà es dedica també a la fabricació de portaavions, sistemes de míssils i d’electrònica. L’any 2016, el Departament de Defensa dels EUA li va adjudicar la fabricació d’un sistema d’arma làser integrat en vaixells de guerra, una de les seves principals línies de producció. Actualment, és una de les companyies que treballen al Nevada National Security Site (NNSS), on s’experimenta per modernitzar les ogives nuclears dels EUA.

6. General Dynamics Corp.: amb un exoficial de la CIA al capdavant

19.230 milions de dòlars

Amb una producció exclusivament militar i de defensa, és un conglomerat nord-americà dedicat a la fabricació de bombes, vehicles blindats, submarins nuclears i participa en els sistemes guia de míssils nuclears per als EUA. Fa poc, la divisió Land Systems Canadà va presentar el nou vehicle blindat LAV 700, desenvolupat per a l’Aràbia Saudita. Integrada en l’empresa hi ha la companyia espanyola Santa Bárbara Sistemas, un dels principals contractistes de l’Estat espanyol, absorbida l’any 2001 per cinc milions d’euros, a canvi de contractes milionaris.

L’any 2013, després de finalitzar el contracte per a la fabricació de 234 carros Leopardo, l’empresa va fer un ERO i va tancar la factoria de Palència. General Dynamics està dirigida per Phebe Novakovic, exoficial de la CIA i, durant catorze anys, membre del Departament de Defensa dels EUA.

7. Airbus Group: la segona companyia militar europea

12.520 milions de dòlars

El consorci europeu, creat l’any 2000, està format per les empreses Bae Systems (Regne Unit), Daimle-Chrysler (Alemanya), Aerospatiale-Matra (Estat francès), Alenia (Itàlia) i Construcciones Aeronaúticas (Estat espanyol), anteriorment anomenat European Aeronautic Defence and Space (EADS). Fabrica els avions de combat F-2000, helicòpters Tigre, els míssils nuclears M51 per a l’armada francesa i és líder dels sistemes de míssils MDBA. L’empresa proveeix principalment l’avió de transport militar a400 a l’Exèrcit de l’aire espanyol. És la segona companyia militar europea i està participada en un 4% per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) espanyola.

Airbus ha estat investigada diverses vegades per corrupció a l’Estat francès i el Regne Unit en la gestió de contractes d’aviació comercial. L’actual CEO, Thomas Enders, també va ser investigat el 2017 a Àustria per presumpta estafa en la venda de 15 avions de combat Eurofighter Jagdflugzeug l’any 2003, per 1.750 milions d’euros. Enders va treballar dos anys a l’equip de planificació del Ministeri de Defensa alemany.

8. L-3 Communications: beneficiària de les tortures a Abu Ghraib

8.890 milions de dòlars

La companyia cofundada per Lehman Brothers, actualment L-3 Technologies, proveeix de serveis Command, Control & Intelligence (C3ISR), guia electrònica de projectils i Raig X, principalment al mercat aeroespacial i a l’exercit dels EUA. L’any 2010, el Departament de Defensa estatunidenc va trencar temporalment relacions amb l’empresa perquè suposadament havia emprat un sistema governamental d’informació sensible per recaptar informació d’ús comercial, tot i que finalment una sentència federal va fallar favorable a l’empresa.

Segons l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània, L-3 va ser una de les principals empreses beneficiàries dels contractes dels EUA durant la invasió i guerra d’Iraq el 2003 i és corresponsable de les tortures a Abu Ghraib, per les quals va haver de pagar cinc milions de dòlars a 71 detinguts iraquians. Fins el gener del 2003, l’exmilitar Jay Garner, posteriorment anomenat Director de l’Oficina per a l’Ajuda Humanitària i Reconstrucció d’Iraq (ORHA) per l’expresident George Bush, va ser president de SY Technology, Inc, empresa adquirida per L-3 un any abans. Garner és també conegut per haver estat un dels redactors del projecte Guerra de les Galàxies de Ronald Reagan i haver donat suport al govern Ehud Barak de l’Estat d’Israel l’any 2000.

9. Leonardo: al consorci europeu de frabricació de míssils

8.500 milions de dòlars

La companyia italiana, abans Finmeccanica, fabrica avions de combat, vehicles aeris no tripulats i vehicles blindats. Entre d’altres, desenvolupa els vehicles per al transport dels Minnuteman III. Des de l’any 2001, forma part del consorci europeu de fabricació de míssils MBDA, el segon fabricant del món d’aquest tipus d’armament. Actualment, també proporciona serveis de transport civil. Les vendes militars de l’any 2016 van disminuir un 8,2% respecte a l’any anterior. Des de l’any 2014, està dirigida per Mauro Moretti, president de l’AeroSpace and Defence Industries Association of Europe (ADS).

10. Thales: al servei de la informació de Defensa

8.170 milions de dòlars

L’empresa francesa s’encarrega de desenvolupar serveis d’informació per als departaments de Defensa i el mercat aeroespacial en equips de satèl·lits i avions no tripulats. L’any 2004, va rebre un contracte estimat en 3.000 milions d’euros juntament amb Airbus, Safran, SNPE i Naval Group, per a la construcció dels míssils nuclears M-51 de submarins per a la marina francesa. L’empresa té un 35% de les accions de l’empresa Naval Group, i n’és el segon accionista després de l’Estat francès (62,5%). El President i actual Director executiu de la companyia és Patrice Caine, exasessor en el Departament d’energia del govern francès i de la Direcció Regional d’Indústria, Investigació i Medi Ambient (DRIRE), antic servei del Ministeri d’Ecologia.

Font: https://directa.cat/deu-gegants-de-...