Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Dos reflexiones sobre atentados yihadistas

Lunes.12 de junio de 2017 141 visitas Sin comentarios
Tomadas de internet. #TITRE

Pablo Sjà compartió la foto de Democracia real YA (más abajo).
5 de junio a las 22:33 ·

Algo no me cuadra del discurso de la tele y los políticos sobre los atentados islamistas en Europa. Según dicho discurso, éstos siempre son obra de radicales muy fanáticos, muy locos y sin entrañas. No hay más causas. La maravillosa, nada fanática y tolerante sociedad occidental, que además les acoge en su seno, no les ha hecho nada; es una víctima inocente de atentados cuya única causa solo puede ser la irracional locura.

Como nuestros estados son perfectamente inocentes de todo, en lo único que hay que pensar es en cómo desarrollar medidas de seguridad aquí -poniendo más policías- y allá, bombardeando sus países para destruir las supuestas bases del terrorismo. Ni siquiera asoma la duda de que lo segundo -generar guerras en países musulmanes- más que proteger a Occidente lo que pueda hacer es desprotegerlo por el odio colectivo y las ganas de venganza que produce.

Me gustaría que la tele, más allá de musulmanes residentes en Europa que condenan los atentados, dicen que el Islam es una religión de paz etc, ofreciera la versión de esos otros inmigrantes -que a lo visto no han de ser pocos- a quienes disgusta Occidente y ven con buenos ojos que sea atacado. Igual ahí podíamos entendernos y empezar a ver qué se puede hacer para parar esta guerra asimétrica. Por lo pronto una buena medida, creo, sería el cese de toda intervención militar occidental -directa e indirecta- en sus países. Luego podríamos seguir hablando de justicia en las relaciones económicas y de más cosas. Pero me da que los amos de este sistema no están por la labor, y que la ciudadanía prefiere no pensar en esos temas tan complicados cuando es mucho más fácil quedarse con la simplificación de que los musulmanes son muy chungos y ya está. Así que tenemos atentados para rato. Tengamos claro, al menos, que el dolor y la muerte que sucede en sus países es de lejos superior al que acontece en Europa.

https://www.facebook.com/pablo.sja


Joan Enciam
6 de junio a las 23:10 ·

Intentem canalitzar la ràbia cap a quelcom útil. He escrit això, a qui li sembli que aporta alguna cosa interessant ho pot compartir:

ALGUNES REFLEXIONS DAVANT ELS ÚLTIMS ATEMPTATS GIHADISTES a Londres, Afganistan, Pakistan, Índia, Tunísia, Camerun, Iraq, Iemen, Nigèria, Kènia, Síria, Líbia, Níger, Somàlia i Filipines (més de 40 en total, durant 8 dies de Ramadà).

El boig i amenaçant islamòfob Trump acabava de vendre a l’Aràbia dels Saüd 110.000 milions de dòlars en armes[1] (i a principis d’any també hi va anar el rei Felipe[2]). Ara l’Estat Àrab fa el teatre d’ajuntar-se amb altres Estats veïns per denunciar Qatar (visca el FC Barcelona![3]), acusant-lo de finançar el feixisme islàmic. Però ja fa temps que hi ha evidències que el mateix Estat Àrab també promou corrents islamistes extremistes, a banda de ser en si mateix un Estat feixista despòtic descarat que fueteja o executa sense pietat[4] (bé, no és que els Estats mal anomenats democràtics d’Occident estiguin gaire menys tacats de sang). També l’Estat Turc (segon exèrcit de l’OTAN, aliat de les potències occidentals en procés d’islamització a mans d’Erdogan que fa res va rebre 6.000 milions d’euros dels capataços/es de la Unió Europea, recollits mitjançant impostos directes i indirectes que aportem els qui suportem aquesta estructura) porta anys col·laborant amb l’Estat Islàmic, segons els seus interessos particulars.

El conflicte no s’ha d’obrir entre religions, “nacions”, pobles, cultures... El conflicte s’ha de situar entre l’autoritarisme i la tirania de tots els Estats, el gran capital i els feixismes-totalitarismes (siguin del color, religió o tendència que siguin, siguin orientals o occidentals...) i la gent del/s poble/s (la gent de baix de les piràmides de poder del món) que vulguem ser prou dignes com per posicionar-nos amb una mica de sentit i coherència contra la barbàrie i el fraticidi (tradició ancestral en l’ésser humà, igual que ho és la de la cooperació i la solidaritat). El conflicte s’ha de situar entre la gent que creiem en la llibertat de consciència, la pluralitat i la convivència (que som la majoria de no creients i creients) i els fanatismes varis.

Òbviament, des dels descomunalment poderosos mitjans i altaveus del sistema es promou el contrari. La nostra arma per fer recular les seves mentides, manipulacions i legitimitat ha de ser la raó i els bons arguments (s’ha de fer bé, però no és tant complicat a aquestes alçades, sent tot plegat cada dia més descarat).

Per més difícil i aparentment improbable que sembli avançar com a humanitat cap a un camí més lluminós, cap a un canvi emancipador de base, més difícil o impossible és sortir de l’espiral de barbàrie humana i desastre ecològic actual i per venir sense canvis profunds. La gent que pretén pal·liar els problemes causats pel sistema fent-li petites reformes o posant-li pegats (per exemple, tanta gent que viu des de fa poc de la “nova política” o des de fa temps de la vella esquerra de sempre, o molta gent que només pensa en canvis petitets i fàcils o només en el canvi personal) és més utòpica que els que somiem en horitzons més revolucionaris. No serveix lamentar-se dels mals que patim sense esforçar-se una mica per buscar les arrels dels problemes. No pretenc ser dur, penso que és el que hi ha.

Una altra cosa que vull dir i em preocupa és que estic convençut que s’alimenta l’extrema dreta i el populisme quan s’és més acrític o benevolent-paternalista amb l’islam que amb altres religions, tendència que percebo massa sovint dins les esquerres i els discursos “progressistes”. Cal posicionar-se contra la islamofòbia, no alimentar-la i combatre-la, però caure d’alguna manera a l’altra banda també és contraproduent i alimenta monstres. Sense revisar-nos, sense discussió, debat i autocrítica no anirem enlloc.

Per acabar, aprofito per tornar a compartir el vídeo d’Azadî. Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd “Qui combat el terrorisme i què fa Occident?”[5]. El poble kurd autoorganitzat (i altres amb ell) porta anys lluitant aferrissadament i amb gran èxit contra l’Estat Islàmic a Síria, i alhora intentant construir una societat més lliure, justa i antipatriarcal, intentant aprendre de les greus equivocacions del “socialisme” estatista-autoritari (model URSS). El que estan fent pot ser una inspiració i una esperança per a l’Orient Mitjà i per a tot el món. Ho explica el llibre “La revolució ignorada. Alliberament de la dona, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà”[6].

Bona nit.

Joan Enciam (06/06/17)

Fuente con enlaces: https://www.facebook.com/joanenciam...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.