Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Díptic de la campanya alacantina d’Objecció Fiscal a la Despesa Militar

Sábado.12 de mayo de 2018 42 visitas Sin comentarios
En valencià. #TITRE

Díptic:

Ni un euro per a la guerra!

Assistim, a l’estat espanyol, a un progressiu augment de la preocupació de moltes persones per diversos assumptes que reclamen l’atenció pública. Creix la sensibilitat i l’activisme pels drets dels animals, per les diferents identitats nacionals, davant la depreciació de les pensions, què dir de la lluita per la igualtat entre sexes...

No obstant això hi ha una trista i dolorosa realitat de la qual, en aquests moments, no es parla prou. Ens referim al creixement exponencial del militarisme com a element vertebrador de les relacions econòmiques internacionals i, concretament, com a eina de control social en cada estat, el nostre inclòs.

A Espanya, ocult darrere de les bambolines d’altres temes que atrauen major atenció mediàtica, el militarisme, sense fer soroll, segueix prosperant i ocupant cada vegada majors espais.

Atenent en primer lloc a les Forces Armades, l’exèrcit, podem constatar que la participació espanyola en l’OTAN i en les diferents coalicions internacionals que des d’ella s’implementen per intervindre militarment en els principals taulers geoestratègics del planeta, no ha fet més que créixer i diversificar-se. El mateix Ministeri de Defensa presumeix en els mitjans de comunicació que Espanya és el país que té tropes situades en més escenaris mundials: “17 missions en l’exterior amb més de 3.000 militars i guàrdies civils desplegats en quatre continents” es diu a la seua pàgina web (1). La immensa majoria a Pròxim Orient i els països del Nord d’Àfrica, llocs en els quals, com sabem, es lliura una batalla entre grans potències econòmiques pel control d’ aquestes qüestions, el govern espanyol aposta per la promoció mediàtica de les Forces Armades. Ocultant el seu vertader rostre, es tracta de transmetre’n una falsa imatge democràtica i socialment útil: campanyes publicitàries en mitjans de comunicació, desfilades, presència militar en fires infantils-juvenils o en centres escolars... Resulta especialment escandalós el projecte fet públic pel Ministeri de Defensa enguany (2) per introduir continguts específics d’adoctrinament militarista i patriòtic a les aules d’educació primària.

Això no és tot. Quan parlem de militarisme cap no oblidar-se de la realitat penitenciària -un univers que l’estat no deixa d’intentar acréixer augmentant la durada de les condemnes de les persones preses i introduint sense parar nous tipus penals-, en la qual cal incloure els centres tancats per a menors i els llocs -il·legals i immorals- d’internament per a persones migrants. També cal esmentar el militarisme de caràcter policial, una esfera que el poder avicia molt. Aquest curs, per exemple, assistim a l’aprovació de forts increments salarials per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Però més significatiu és el blindatge legal i judicial amb el qual es dota d’impunitat a les seues actuacions més extremes. Freqüentment parlem de la coneguda com a llei mordassa, una eina que, a més de retallar drets civils, impedeix que la ciutadania pugui defensar-se de l’abús policial.

Menys coneguda és la protecció de l’estament judicial i polític, la qual aconsegueix que la gran majoria de denúncies a agents per maltractaments i tortura queden en res. Especialment sagnant és el cas impune de les morts de quinze persones immigrants en El Tarajal (Ceuta) sota les bales de
goma de la Guàrdia Civil. No convé oblidar que els cossos policials no deixen de ser una forma de militarisme que el poder empra a conveniència contra la població civil, com pot comprovar-se en la repressió als migrants a la frontera sud espanyola, o en l’actuació a Catalunya el passat un d’octubre.

Per totes aquestes raons, que ens semblen de la màxima importància, és pel que un any més us
convoquem a la participació en la campanya d’Objecció Fiscal a la Despesa Militar. Amb el lema “ni un euro per a la guerra” sol·licitem la no col·laboració amb les realitats enunciades.

Encara que la campanya mantindrà el mateix format d’anys anteriors, per la qual cosa poden les persones objectores desviar la part del seu IRPF destinada al militarisme, en la quantia que desitgen i a la destinació que trien, des d’Alternativa Antimilitarista-Moc us proposem fer una Objecció Fiscal a la Despesa Militar que desvie un únic euro.

Les raons que tenim per a formular aquesta proposta passen per tractar d’augmentar el nombre de persones que objecten a la despesa militar incrementant així la massa social crítica amb el militarisme. Pensem que objectar un únic euro -quantitat que, malgrat ser simbòlica, permet expressar una crítica nítida a la realitat militar- està a l’abast de qualsevol persona. Fins i tot afavoreix prosseguir la campanya de denúncia reclamant les objeccions no acceptades per l’Agència Tributària, sense incórrer en riscos econòmics rellevants per possibles recàrrecs de demora i sancions.

Des d’Alternativa Antimilitarista-Moc, ja que suggerim desviar una quantitat petita i amb la finalitat de donar unitat política a la campanya, us proposem com a destinació col·lectiva d’enguany el fons de la campanya contra la despesa militar que gestiona la mateixa AA-Moc. Els diners aniran destinats a promoure la mateixa Objecció Fiscal, a delatar la Despesa Militar i a tractar de suscitar debat social en relació als temes enunciats.

Per una societat desmilitaritzada!

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.