Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

[Crítica] El opio del pueblo

Miércoles.11 de noviembre de 2015 121 visitas Sin comentarios
Adrián Vaíllo, Revista Avinentesa #TITRE

San José, P. (2014). El opio del pueblo. Crítica al modelo de ocio y fiesta en nuestra sociedad, Grup Antimilitarista Tortuga.

Observe la fotografia de la portada: com si d’una lluna es tractara, els gots i el seu contingut reflecteixen la major part d’una llum que trampeja, altera, fins i tot oculta una inquietant realitat humana que queda al fons. I és que Pablo San José s’endinsarà en les pròximes 96 pàgines en un terreny quasi verge per a la reflexió, certament vetat a la crítica. I diria que, especialment, pels sectors més contestataris.

Sobre l’esmentada foto, en lletres grans: «El opio del pueblo». Les ments alegres i benintencionades de militants o simpatitzants de moviments socials o grups d’esquerra -i una vegada ja soterrat Marx per la societat de consum- podrien esperar una successió d’atacs al futbol, a la televisió i a la música «comercial»; això és, al circ que aliena a la resta. Algunes d’aquestes persones s’inquietaran quan comproven en el subtítol («Crítica al modelo de ocio y fiesta en nuestra sociedad») que la força del llibre radica en la idea següent: la seua inqüestionable i, en ocasions, «alternativa» festa nocturna és només una atracció més d’aquest parc de diversions que ens presenta el sistema.

Títol i subtítol ja mostren el caràcter de l’obra: la seua apel·lació a les consciències i la seua recerca d’orígens i desenvolupaments dels fenòmens analitzats.

El capitalisme, com un desafortunat rei Mides, ho banalitza tot en convertir-lo en or: l’oci (terme afí a d’»escola» en grec), la festa (ja desproveïda de la seua funció de cohesionadora social) i fins i tot la dissidència. No en va, si analitzem l’etimologia de la paraula «negoci», advertirem que no és una altra cosa que la ‘negació de l’oci’.

Convertides en or i, per tant, desproveïdes de la seua essència, a cada faceta de la nostra vida només li queda la fugida cap endavant de l’hedonisme. I la festa no n’és una excepció. Seguidisme, recerca vana de la nostra identitat, menyspreu per la maduresa, consum irreflexiu de drogues i cossos… Totes aquestes són realitats que afaiçonen el nostre temps lliure i que, en l’eufòria nocturna proporcionen grans beneficis al capital.

L’autor s’enfronta a aquests fenòmens sense caure en postures simplistes ni puritanes, és més, ho fa defensant una simbiosi entre llibertat i ètica. Pablo San José parteix de la idea següent: «La dimensió lúdica és innata i forma part de l’ésser humà». Per això, amb un estil directe i clar, ens convida a reflexionar sobre una de les seues expressions més habituals al món occidental. En definitiva, ens presenta un assaig no exent de tesis, però que troba la seua gran virtut en el fet que pot fer que ens replantegem algun aspecte de la nostra vida.

Adrián Vaíllo, membre del Grup Antimilitarista Tortuga

https://revistavinentesa.wordpress....

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.