Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Buen ambiente en la XV Marxa per la desmilitarització de la Serra d’Aitana

Jueves.31 de mayo de 2018 270 visitas Sin comentarios
(Crónica y fotos). Grup Antimilitarista Tortuga. #TITRE

El pasado fin de semana, 26 y 27 de mayo, tuvo lugar la celebración de la XV Marxa per la desmilitarització de la Serra d’Aitana.

Desde el sábado a mediodía, casi una veintena de personas, en varias tiendas, acampamos en la Font Major de Sella, un idílico espacio recreativo de montaña ubicado en torno al valle que crea uno de los ríos que bajan de la Serra d’Aitana. Pasamos allí un estupendo día de campo comenzando con un baño en la refrescante poza, una comida compartida y por la noche una barbacoa. El lugar y el entorno permitió que todas, incluidos los niños pudiesemos disfrutar.

A media tarde, en la biblioteca de Sella, tuvo lugar la charla "Desobediència Civil i Defensa Popular Noviolenta a Catalunya", a carrec de Pepe Beunza i Arbre Agulló, els primers objectors de consciència al servei militar en època franquista i membres de l’organizatció "En Peu de Pau", dedicada a la promoció de la resistència civil pacífica en l’actual context català.

Además de compartir la tertulia de sobremesa con estos amigos históricos de la noviolencia, pudimos disfrutar también de su experiencia y sus reflexiones en la charla de Sella, en la cual también estuvo presente Rafael Rodrigo, otro histórico objetor de conciencia.

El domigo se volvió a celebrar la tradicional marcha a Aitana, en su edición número quince. En torno a la cuarentena de participantes nos dimos cita en la carretera del safari para realizar la habitual marcha hasta la entrada de las instalaciones militares en el port de Tudons. Hizo un estupendo día de primavera y pudimos disfrutar la paz del lugar y de sus impresionantes vistas.




En Tudons realizamos la habitual lectura del manifiesto a las puertas del acceso a la instalación militar y fuimos sorprendidas con la reaparición muchos años después de “el Capitán España” quien, al frente de su troupe, representó un divertido squecht que trataba de cuestionar el gasto militar y proponer la Objeción Fiscal al Gasto Militar como herramienta de transformación.


El acto acabó con el habitual almuerzo en la pinada, en el que no faltó este año tampoco la coca salà y el vino.


Més fotos: https://www.facebook.com/collaecolo...;;7b2xBObm ;QzJRjBdUMJ0eMvrDA2FAxTygvYm2B8w34c5KLkg60rbiTdCbgNCh50iCmzXO _jmSjjmADwim2iJYqavwsMABzvaensNEYWelCOIAv21Zh4HS3NnmpXGz4X9o ;URn.bps.a.1947120045311774.1073741861.201251483231981/1947120198645092/?type=3&theater

MANIFEST DE LA XV MARXA PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA SERRA D’AITANA

Assistim, a l’estat espanyol, a un progressiu augment de la preocupació de moltes persones per diversos assumptes que reclamen l’atenció pública. Creix la sensibilitat i l’activisme pels drets dels animals, per les diferents identitats nacionals, davant la depreciació de les pensions, què dir de la lluita per la igualtat entre sexes…

No obstant això hi ha una trista i dolorosa realitat de la qual, en aquests moments, no es parla prou. Ens referim al creixement exponencial del militarisme com a element vertebrador de les relacions econòmiques internacionals i, concretament, com a eina de control social en cada estat, el nostre inclòs.

A Espanya, ocult darrere de les bambolines d’altres temes que atrauen major atenció mediàtica, el militarisme, sense fer soroll, segueix prosperant i ocupant cada vegada majors espais.

Atenent en primer lloc a les Forces Armades, l’exèrcit, podem constatar que la participació espanyola en l’OTAN i en les diferents coalicions internacionals que des d’ella s’implementen per intervindre militarment en els principals taulers geoestratègics del planeta, no ha fet més que créixer i diversificar-se. El mateix Ministeri de Defensa presumeix en els mitjans de comunicació que Espanya és el país que té tropes situades en més escenaris mundials: “17 missions en l’exterior amb més de 3.000 militars i guàrdies civils desplegats en quatre continents” es diu a la seua pàgina web. La immensa majoria a Pròxim Orient i els països del Nord d’Àfrica, llocs en els quals, com sabem, es lliura una batalla entre grans potències econòmiques pel control dels seus recursos. L’opacitat més absoluta, quant a la seua raó de ser i quant a les activitats reals exercides, envolta a aquestes missions, de les quals solament arriben notícies propagandístiques relacionades amb lloances i felicitacions de polítics, condecoracions i felicitacions nadalenques.

Al mateix temps, la indústria armamentística espanyola, en part estatal, en part privada -sense oblidar l’important paper dels bancs com a font de finançament- segueix aprofitant els escenaris bèl·lics alimentats pel militarisme occidental com a font de negocis. Amb major opacitat si cap, i repartint sucoses comissions i dividends entre els seus accionistes i col·laboradors necessaris. Enguany, per citar un exemple, activistes anti-guerra han denunciat reiteradament l’embarque d’armament en els ports de Bilbao i Santander amb destinació a països com Aràbia Saudita i Iemen. Comerç que, més enllà de la seua clara immoralitat, ni tan sols respecta la legislació internacional sobre aquest tema.

Totes aquestes realitats, no cal recordar-ho, tenen conseqüències. La població civil bombardejada, els cadàvers de la qual veiem (o no) en el telediari, les ciutats destruïdes, les economies arrasades, els milers de persones objecte de violència sexual, el drama de les persones desplaçades i refugiades que, en alguns casos, veiem afluir a les nostres fronteres (per a ser rebutjades en elles)...
Lluny de posar límit a aquesta situació, les autoritats que governen l’estat espanyol, en actitud servil de les pautes que Estats Units determina a través de l’OTAN, aposten per un increment en l’esforç bèl·lic i, per açò, en la despesa militar. La pròpia ministra de Defensa, M.ª Dolores de Cospedal ha afirmat recentment que Espanya s’ha compromès amb l’aliança a duplicar el seu pressupost militar en set anys, amb l’objectiu d’acostar-se al 2% del PIB. Convidem a comparar amb la política econòmica que s’està seguint, per exemple, en matèria de pensions.

Conscients de la necessitat de comptar amb una opinió pública ignorant d’ aquestes qüestions, el govern espanyol aposta per la promoció mediàtica de les Forces Armades. Ocultant el seu vertader rostre, es tracta de transmetre’n una falsa imatge democràtica i socialment útil: campanyes publicitàries en mitjans de comunicació, desfilades, presència militar en fires infantils-juvenils o en centres escolars... Resulta especialment escandalós el projecte fet públic pel Ministeri de Defensa enguany per introduir continguts específics d’adoctrinament militarista i patriòtic a les aules d’educació primària.

Això no és tot. Quan parlem de militarisme cap no oblidar-se de la realitat penitenciària -un univers que l’estat no deixa d’intentar acréixer augmentant la durada de les condemnes de les persones preses i introduint sense parar nous tipus penals-, en la qual cal incloure els centres tancats per a menors i els llocs -il·legals i immorals- d’internament per a persones migrants. També cal esmentar el militarisme de caràcter policial, una esfera que el poder defensa molt. Aquest curs, per exemple, assistim a l’aprovació de forts increments salarials per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Però més significatiu és el blindatge legal i judicial amb el qual es dota d’impunitat a les seues actuacions més extremes. Freqüentment parlem de la coneguda com a llei mordassa, una eina que, a més de retallar drets civils, impedeix que la ciutadania pugui defensar-se de l’abús policial. Menys coneguda és la protecció de l’estament judicial i polític, la qual aconsegueix que la gran majoria de denúncies a agents per maltractaments i tortura queden en res. Especialment sagnant és el cas impune de les morts de quinze persones immigrants en El Tarajal (Ceuta) sota les bales de goma de la Guàrdia Civil. No convé oblidar que els cossos policials no deixen de ser una forma de militarisme que el poder utilitza a conveniència contra la població civil, com pot comprovar-se en la repressió als migrants a la frontera sud espanyola, o en l’actuació a Catalunya el passat un d’octubre.

Per totes aquestes raons, que ens semblen de la màxima importància, és pel que un any més ens trobem ací: davant la tanca de l’entrada principal de les instal·lacions militars de la Serra d’Aitana. Unes instal·lacions que hem denunciat any rere any, i que tornem a assenyalar en l’edició número quinze d’aquesta marxa, perque suposen un dels majors exponents en la nostra terra del mal que el militarisme causa a la humanitat. Perquè no volem ser còmplices d’aquestes realitats. Les guerres es preparen ací, parem-les ací. Diem una vegada més a la part alta de la nostra benvolguda muntanya: Ni un pam de serra per a la guerra.

Serra d’Aitana, 27 de maig de 2018.

Más sobre Tortuga

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.