Aranyes i agricultura ecològica per combatre la Xylella Fastidiosa - Tortuga
Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

Aranyes i agricultura ecològica per combatre la Xylella Fastidiosa

Martes.27 de noviembre de 2018 144 visitas Sin comentarios
Diania TV. #TITRE

Josep Àngel Revert i Marrahí -

Fa unes setmanes Àpunt mèdia es va fer ressò d’un estudi realitzat per investigadores de la Universitat Complutense de Madrid i l’Institut Nacional d’Investigació Agrària (INIA) sobre els possibles depredadors dels vectors de la Xylella fastidiosa[1]. La notícia en qüestió afirmava que les investigadores havien trobat depredadors potencials de l’insecte vector del bacteri Xylella fastidiosa i donava peu a suposar que això significava acabar amb aquesta plaga. Sens dubte estem davant d’una bona notícia, però vol dir açò que el camp valencià tindrà un mal de cap menys?

Anem a pams. Què és Xylella fastidiosa? La X. fastidiosa és un bacteri fitopatògen d’origen americà classificat dins de la classe del Gramproteobacteris (açò vol dir, entre altres coses, que es tenyeix de roig en la tinció de Gram, un mètode per diferenciar bacteris, i que té una estructura determinada de paret cel·lular). És un bacteri que colonitza els vasos conductors, concretament el xilema, de nombrosos arbres (ametlers, oliveres, cítrics, baladres, vinya…). A la primera imatge s’observa un baladre (Nerium oleander) infectat per la Xylella fastidiosa. El creixement d’aquestes colònies tapona el xilema (vas conductor i líquid que conté) i n’impedeix el pas d’aigua i nutrients, provocant la mort d’aquella zona de l’arbre. La necrosi localitzada que es mostra amb diferents tipus de malalties segons l’espècie d’arbre que estiga sent afectada: clorosi als cítrics, malatia de Pierce a la vinya, “phony peach” a la bresquillera… Totes elles tenen en comú que condueixen a la mort de l’arbre afectat.

Si la Xylella fastidiosa viu en el xilema dels arbres, com passa d’un arbre a l’altre? Ací entren en acció els vectors. En termes biològics, un vector és un organisme que és capaç de transmetre un paràsit d’un hoste a altre sense que ell es veja afectat. Així doncs, la X. fastidosa necessita d’un vector que puga ingerir xilema d’un arbre i posar-lo en contacte amb el xilema d’altre arbre.

Hi ha molts insectes xilòfags que podrien fer aquesta funció, però en Europa només s’ha descrit el Philaenus spumarius (Fotografia 2) com a vector d’aquest bacteri. Es tracta d’un insecte de l’ordre dels hemípters cicadomorfs (O. Hemiptera, InfraO. Cicadomorpha). Un cosí la xitxarra que tant coneixem pel seu cant a dies calorosos de l’estiu diànic, anomenada Cicada orni.

Al P. spumarius se’l coneix vulgarment com la xitxarra escumadora perquè la nimfa, forma juvenil, segrega una escuma durant els mesos de març, abril i el començament de maig per protegir-se de la sequedat i la temperatura, assegurant-se així el seu desenvolupament òptim fins a l’adult. La nimfa sol créixer sobre plantes herbàcies i arbustos xicotets. Els adults emergeixen al final de la primavera / començament de l’estiu i s’alimenten del xilema dels arbres que ens ocupen.

Al P. spumarius se’l coneix vulgarment com la xitxarra escumadora perquè la nimfa, forma juvenil, segrega una escuma durant els mesos de març, abril i el començament de maig per protegir-se de la sequedat i la temperatura, assegurant-se així el seu desenvolupament òptim fins a l’adult. La nimfa sol créixer sobre plantes herbàcies i arbustos xicotets. Els adults emergeixen al final de la primavera / començament de l’estiu i s’alimenten del xilema dels arbres que ens ocupen.

Si un adult de P. spumarius ingereix certa quantitat de xilema d’un arbre parasitat per la Xylella fastidiosa, ingerirà el xilema de l’arbre amb el bacteri. De manera que quan l’hemípter es pose sobre altre arbre per alimentar-se, li’l podrà transmetre. Els insectes xilòfags perforen l’escorça dels arbres per poder arribar als vasos conductors i alimentar-se, per tant poden posar en contacte el paràsit amb el xilema. D’aquesta manera la plaga de la Xylella infectarà un nou arbre.

Tornem a l’estudi. L’estudi de la Computense planteja el repte d’atacar el vector per impedir la propagació del bacteri [2]. El protocol de la Unió Europea i del Ministeri d’Agricultura, a més d’arrancar la cobertura vegetal, ja té previst atacar el vector, però les investigadores, a diferència del protocol, volen impedir la propagació amb l’ajuda dels seus depredadors naturals. Que en un camp d’oliveres o d’ametlers són les aranyes.

Sabem que, malgrat que els camps de conreu són zones pobres pel que fa al seu índex de biodiversitat, els estudis realitzats sobre la diversitat d’aranyes en els olivars indiquen que el nombre d’espècies és força elevat, fins a 142 espècies diferents ens la mateixa explotació [3].

Les autores d’aquesta recerca s’han centrat en 60 aranyes (no especifica si són de la mateixa espècie o no) i s’ha vist que el 6,34% d’aquestes tenien restes de P. spumarius. Se’ns dubte el percentatge és baix, però és rellevant.

En un camp de cultiu, les aranyes les podem trobar a tres llocs: al sòl, als arbres o entre la vegetació de les ribes o marges dels bancals. Al sòl hi viuen especialment aranyes corredores, que cacen per persecució (tal com ho fa un lleó, a diferent escala, clar!). Als arbres viuen les aranyes que tenen tres tipus de mètodes de caça: les que ho fan amb teranyina de captura, les que esperen les preses camuflant-se amb les flors i les salten de fulles properes o xicotets brots sobre les seues preses. Finalment, a les ribes es troben aranyes amb tot tipus de caça; mètodes més diversificats quan més vegetació hi ha.

Enoplognatha ovata. Una aranya molt comuna entre les fulles de les
oliveres a principi d’estiu. A la fotografia s’observa una femella amb la posta. Font:
Elaboració pròpia.

Dèiem abans que els adults de Philaenus spumarius apareixien en els arbres durant els mesos d’estiu. Això és cert, però incomplet. Quan hi ha un període on l’individu adult viu entre les plantes herbàcies de les ribes i s’alimenta d’elles. Convertint-los així amb una presa més fàcil per a les aranyes que quan viu als arbres. Hi ha encara un segon període de vida adulta de vida a les ribes: quan les femelles ha de realitzar les seues postes. Període en què també són força vulnerables.

Per contra, si la femella diposita els ous, aquests no seran depredats per les aranyes. Podem dir que és una etapa segura, com també ho és el període de nimfa gràcies a l’escuma les protegeix.

Aleshores, quines certeses tenim? La primera és la presència de depredadors autòctons del vector de la Xylella fastidiosa, com diu l’estudi. Cal no oblidar que tant el bacteri com el seu vector són dos organismes invasors, la qual cosa vol dir que, d’entrada, no tenen depredadors ací.

La segona és que s’obri un línia d’investigació molt potent per parar l’expansió de la Xylella, si no té un vector que la transporte no passarà d’arbre a arbre. A més a més, si disminueix el nombre d’individus vectors, no caldrà eliminar tota la cobertura vegetal per parar la propagació.

I finalment, que quan més aranyes hi haja en el camp i més diverses, més hemípters caçaran i per tant, la seua el seu nombre baixarà. Ací cal dir també que, com que les aranyes són generalistes, el nombre d’individus no depén del nombre d’individus d’una sola espècie presa, sinó que depén del nombre total.

Per acabar, una reflexió. D’una banda, les aranyes necessiten les ribes amb vegetació per poder-s’hi refugiar i per viure, per tant és molt important conservar les ribes vives si es vol mantenir una riquesa aracnològica en el camp. D’altra banda, les aranyes com animals depredadors, són molt sensibles a la bioacumulació de contaminants i de manera que el nombre d’espècies disminueix a mesura que augmenten els pesticides en el camp-[4]-. Tenint en compte açò, tal vegada la millor manera de lluitar contra la Xylella fastidiosa, siga apostant clarament i decidida per l’agricultura ecològica també en el secà valencià.

Josep Àngel Revert i Marrahí

Bibliografia

[1] “À Punt – Troben depredadors de l’insecte vector de la ‘Xylella fastidiosa.’” [Online]. Available: https://apuntmedia.es/va/ultimes-no.... [Accessed: 24-Oct-2018].-

[2] E. Lantero et al., “PCR Species-Specific Primers for Molecular Gut Content Analysis to Determine the Contribution of Generalist Predators to the Biological Control of the Vector of Xylella fastidiosa,” Sustainability, vol. 10, no. 7, p. 2207, Jun. 2018.

[3] M. Cardenas and J. A. Barrientos, “Arañas del olivar andaluz (Arachnida; Araneae). Aspectos faunísticos,” Zool. baetica, no. 22, pp. 99–136, 2011.

[4] J. Barrientos, M. Villalba, L. Alvis-Dávila, and F. Garcia, “Identificación y abundancia de arañas (Araneae) en los cultivos de cítricos valencianos,” Bol. Sanid. Veg. Plagas, vol. 36, no. 0213-6910, pp. 69–85, 2010.

Font: http://www.diania.tv/diania/territo...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.