Administración Enlaces Contacto Sobre Tortuga

A la recerca dels orígens en la lluita per la pau

Sábado.17 de noviembre de 2018 61 visitas Sin comentarios
Jesús Eduard. #TITRE

Quan sonen tambors de guerra.

Aquests dies estic llegint un llibre que potser fa temps deuria haver conegut i que ve a ser una mena de petita enciclopèdia de l’acció no violenta i l’objecció de consciència al llarg d’unes tres dècades (1970-2000) (1). Gairebé les mateixes que abasta la documentació de l’acabat de crear Arxiu del MOC del País Valencià.

Certament, l’objecció política i no violenta s’enceta en Espanya (gairebé tots en coincideixen) amb el cas de Pepe Beunza, qui es va declarar objector l’any 1971.

Tanmateix, és evident que les idees pacifistes i antimilitaristes tenen arrels més fondes en la història. Ací trobem d’entrada, tanmateix, alguns problemes: el primer és que no acabem de conéixer ben bé aqueixos antecedents. El segon que, fins i tot en cas de poder rescatar alguns fils conductors, la capacitat d’explicació i difusió és certament limitada.

Xabier Agirre Aranburu i Josemi Lorenzo Arribas són els dos autors d’aquesta obra col·lectiva que fan aportacions més significatives en aquest àmbit. Ben interessants, si bé no exemptes d’aspectes discutibles.

Quan ens recorda que en la història ha primat molt contar les guerres, Josemi ens planteja com el antimilitarismo se construye como un discurso y una pràctica contra ‘esa’ historia y por tanto, contra la historia (p. 27). Ço és, el pacifisme construeix la història a la contra i en negatiu a través de conceptes com in-submissió, an-arquisme, anti-militarisme, des-obediència o no-violència.

Tanmateix, hauríem d’acceptar que LA HISTÒRIA és necessàriament la versió oficial o només la història del poder i feta des del poder? Acàs no hem d’aprofitar les aportacions fetes per diverses i enfrontades escoles historiogràfiques o filosòfiques? Haurem de renunciar a col·locar-nos o introduir-nos a dins de la història?

Ben cert és que, com apunta Josemi, la història de l’antimilitarisme o del pacifisme està farcida de fragments inconnexos; d’alguns antecedents antics que no sabem ben bé com lligar-los amb el nostre present; sobretot desercions i resistències al servei militar.

També és cert que en la pràctica no es van poder concretar certes reivindicacions del republicanisme espanyol, com ara l’abolició de les quintes (1869; 1873), o la renúncia a la guerra reflectida en la Constitució de 1931.

Tot i això, jo diria que tenim davant un repte important per tal de lligar els moviments socials antimilitaristes amb els plantejaments filosòfics i literaris en favor de la pau que van des de Immanuel Kant fins a Lleó Tolstoi o Bernard Shaw.

Uns plantejaments que no solament han quedat en pura teoria sinó que han vingut arrelant i incidint en els darrers temps en la consciència planetària. Jo diria que els valors guerrers de la noblesa o classe dominant durant l’edat mitjana ja van entrar en crisi en l’edat moderna. Un senyal o símptoma gens menyspreable és la mateixa novel·la de El Quijote, la qual fa un retrat satíric de la mateixa cavalleria, adés intocable.

Un gran èxit va tenir la novel·la de l’austríaca Bertha von Sutter, Die Waffen nieder (Avall les armes!), publicada el 1889. Tanmateix els governants no van prendre seriosament els seus advertiments i plantejaments, tot considerant-los idealistes. La Societat Alemanya de la Pau, promoguda per Sutter, era considerada un cercle de costura composat per ties sentimentals d’ambdós sexos i el periodista Norman Angell, autor de The Great Illusion, feia riure a molts.

No obstant, és evident que la Guerra Gran de 1914-1918 va canviar la idea que els conflictes bèl·lics eren desitjables o indefugibles. La ’guerra literària’ que va provocar suposaria que la mateixa guerra deixaria de considerar-se gloriosa, heroica, sagrada, emocionant, viril o purificadora; per a passar a ser immoral, repulsiva, incivilitzada, fútil, estúpida, costosa i cruel.

Amb aquestes disquisicions no he fet certament cap ressenya del llibre que queda citat ací baix i disponible en la web dels antimilitaristes de València.

Això espere enllestir-ho més endavant. Tot i això, amb el vostre permís i paciència, he pogut desfogar algunes quimeres que espere poder compartir i debatre.

(1)En legítima desobediencia: tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. Madrid: MOC i Traficantes de Sueños, 2002.

(2)Un altre llibre de capçalera per entendre la ’revolució humanitària’ i pacifista dels darrers segles és el de Steven Pinker sobre el declivi de la violència i les seues implicacions (Los ángeles que llevamos dentro).

Foto: Jean Jaurès. https://www.biografiasyvidas.com/bi...

http://jesuseduard.blogspot.com/201...

Nota: los comentarios podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación.